Ja som a la setmana de l’estrena del musical i a l’assaig de la setmana passada també aprofitàrem per parlar breument amb dues de les actrius que fa més temps que participen en aquests cursos-representacions. Nicole Serapio i Sophie Moro.

Recordar que també hem parlat amb en Víctor Ferragut i n’Arnau Serra al respecte.

Nicole Serapio

Quants d’anys fa que fas teatre musical?
Jo fa deu anys que faig teatre musical. Vaig començar el primer any que es va fer el projecte i ara és el desè aniversari, però m’he aturat dos anys.

I com veus que ha evolucionat aquesta experiència de teatre musical?

A mi em fa pena que hi hagi tan poca gent que vulgui participar-hi. Crec que hi hauria més gent però la por de sortir damunt l’escenari a cantar, a ballar i a interpretar supera les ganes.

Què té d’especial el teatre musical?

Per la meva pròpia experiència, per a mi és molt divertit. Combines text, música, coreografia… Interpretació, cant i entre cometes dansa. És molt poca dansa que fem nosaltres. Són tres modalitats que ho fan molt divertit, és el conjunt. Tota està pensat per passa-t’ho bé. I fer allò que et fa passar, doncs ganes, gust.

I enguany, ens han dit que tot és quilòmetre zero. Que tot està fet aquí i són molt bones,

el text, la música, les cançons…ha estat el més difícil perquè cap de nosaltres ha estudiat música. La Maria Eugènia, la profe de cant, s’ha hagut de posar fort a amb nosaltres, perquè, clar, aprendre una cançó des de zero, que no has sentit mai en la teva vida, ha costat.

I quin missatge dóna aquest musical?

El títol ja ho diu tot: «El taller dels somnis» Bàsicament és que… Nosaltres, els adults, tenim la filosofia que no volem crear somnis nous, que només els volem arreglar. I les nines intenten convèncer-nos que no, que no s’han d’arreglar, que s’han de crear somnis de bell nou, i que és possible.

Preciós! Volem dir que no és un missatge “nyonyo” ni edulcorat, no?

No, és molt modern i novedós. Màgic.

Què li diries a la gent perquè vinguin al teatre?

Jo el que li diria… És que si tenen poca vergonya de… Perquè és cert que hi ha molta gent, hi ha gent de fet que m’ho diu. Ai, jo voldria, però ai, només pensar que he de cantar. És igual, jo no sé cantar.
No sé ni música, ni considerem ni que tingui bona veu, però és que em diverteixo. I això m’agrada. Que no tingui por.

Que tothom se llevi la vergonya. I que ho vengui a provar. I que vengui a veure-ho. Sobretot és molt guai, jo diria… Mira, estic… Abans he dit, la darrera cançó és que és molt emocionant, aquesta musical. La darrera cançó, jo no sé aguantaré, cada vegada m’emocion i estic a punt de plorar….Perquè és molt emotiu.

Molt bé gràcies!

Sophie Mono

Quant de temps fa que fas teatre musical?

Uns 6 anys més o menys.

I què és el que t’agrada més del teatre musical?

M’agrada molt que és un conjunt de coses diferents. M’encanta cantar, m’encanta actuar. Això de ballar no ho porto tan bé, però bé, també en forma part. I això és el que m’encanta, que combina moltes coses diferents. I al final, no ho sé, està molt bé ja que cream alguna cosa junts, amb moltes aportacions diferents.

I per desconnectar de la feina?

També, molt. Va molt bé.

Com és d’especial l’obra d’un any?Què té especialment l’obra d’aquest any?

Aquest any el més especial és que normalment vam agafar cançons que ja existien. I apartir d’això s’escrivia el guió. Aquest any tot són composicions pròpies. I això ho fa molt especial, perquè al final tot combina súper bé. No són qualsevol cançons, sinó estan fetes per això. Tot plegat, al final, és el que ho fa més especial.

La combinació de nens i adults. Com ho porteu?

Aquest any també és especial. Aquest any que som pocs, normalment solíem ser més persones. Som sis nenes i cinc adults, crec. Normalment feiem els assajos més separats. Ara gairebé tot el temps assagem tots plegats, adults i nens.

I també es nota a l’obra que no hi ha protagonistes pricipals. Tots tenim papers més o menys igual d’importants

Moltes gràcies i fins dia 20!!!

Equip de direcció: Xisca Asensio, lletra de les cançons; M Eugenia Lavochnik, cant coral; Arnau Serra, text i direcció escènica; M Antònia Gomis, coreografies; Víctor Ferragut, música i direcció musical.

La música en directe a càrrec de les professores de l’escola de música: Xisca Asensio, violí, Marina Moyà, saxo; Maribel Lliteras, guitarra; Rosa Ballester, percussió i Antònia Massanet, piano.