PREGÓ DE SANT ROC DE 2026

Bones tardes, amigues i amics de Cala Rajada!
M’he de presentar…?

Som na Maria Antònia Gomis. «La del piano», «sa pianista», com sol dir-me el pare del meu fill, «la profe de música…»!
Però també som la mare den Miquel Àngel; el «sostre» com diuen els meus germans; la«Tita» dels meus nebots; la cusina, la neboda… i molt amiga de les meves amigues i amics…I sí! Som totes aquestes persones!
I en tot això, i per començar, vull anomenar i sobretot recordar especialment a MA MARE, de la que he heretat la il·lusió per la vida, i a MON PARE, del que tenc la seva discreció. Ja no els tenc aquí físicament, però sé que hi són; i que la seva energia sempre és amb mi!
Els que em conèixeu bé, sabeu que no només sé estarasseguda devant les tecles del piano; i que tampoc som massa bona cuinera!
Però sabeu que m’agrada escoltar! Escoltar la gent, la música, la natura, el silenci… Que m’agrada sentir, apassionar-me, cantar, ballar, «fer el pandero» per damunt un escenari, com em deia una bona amiga, expressar tant amb el cos com amb el gest i la mirada. Que m’agrada molt la remor del mar, dels arbres, les costes, els boscos, les muntanyes, els reptes, viatjar…que m’agrada molt, molt la lluna! M’agrada amb totes les seves cares i amb les seves fases. I sé que tenc certa complicitat amb ella, polifacètica com és. Un altre motiu per entendre el meu «noctambulisme», si és que es pot dir així.
I és amb aquests reflexes de la natura on hi puc reconèixer les meves influències, tant del nostre poble, com les de fora: les meves arrels musicals. Aquestes comencen amb els meus dos primers records que tenc a la meva vida, just quan acabava de complir els tres anys:
– el primer, asseguda a la taula del menjador de ca nostra a Capdepera, amb el meu padrí Jeroni «Malater» i amb mestre Tomeu «Carbó», ensenyant-me a cantar «La lluna, la pruna».
– el segon, al mateix lloc, i també amb el meu padrí, però aquesta vegada amb la meva padrina Antònia i ma mare i mon pare al seu costat, tots ells intentant consolar-me pel fet que em feia por el «fil de la tele». Això no era altre cosa que la imatge de l’any 68 de la caràtula del programa d’Eurovisión.
Desde aquells dos fets, sempre he pensat que el meu padrí Jeroni és el meu Àngel de Música!
I al llarg dels anys, sempre he viscut la música amb el gran suport que vaig tenir de Ma Mare i Mon Pare, la meva padrina Antònia (tant contenta com es posava quant em donaven un ram de flors als concerts) i especialment del meu padrinet Sebastià «Maleter», que no deixava de venir a cap concert, fos on fos.
La part professional i humana l’he tenguda amb n’Elionor i amb els mestres Joan Moll i Joan Company.
Ara, per a mi, viure des i amb la música i poder expressar el que sent i som a través d’ella, és viure un somni!
I com he manifestat aquests dies, i m’ho ha recordat un bon amic, aquest art em fa connectar amb el meu interior per a poder-lo expressar cap a l’exterior. La música, en totes les seves manifestacions i variants, sempre ha estat i és el motor de la meva vida!
I m’agrada molt escoltar la seva antítesi: el silenci, que com bé sabeu, també forma part de la música. M’agrada sentir altres «sons i renous» com els de les bauxes, festes o gresques. I dins d’elles, poder disfrutar de l’art i la cultura amb tots els seus vessants. Millorant-les amb les bones companyies que he tengut el plaer de tenir al llarg de la meva vida. A les festes de Sant Roc hi he pogut col·laborar desde fa molts d’anys: al concert de dia 14, desde ja fa uns 30 anys (principalment amb na Bàrbara Femenias), amb el ball de bot de na Francisca «Setra», amb les danses del ballet de na Sylvia Abril i amb les coreografies i l’estil característic de na Claudia Suiter, amb l’Orquestra Cala Agulla, amb la missa de Sant Roc amb la Coraleta Verge del Carme, i fins i tot com a membre de conjunts pop-rock a l’enyorat Roc-Xop!
He disfrutat molt de poder col·laborar-hi cada any! Però també d’assistir a molts d’actes que record amb molta estimació; com ara els focs artificials, imprescindibles icones de totes les festes patronals. D’ells en tenc record especial i molt entranyable de quant era nina, aquelles nits de 16 d’agost que tota la família pujàvem al terrat de dalt de Cas Padrino per veure’ls. La plaça dels Pins, amb les actuacions de tot un ventall d’artistes espanyols famosos als anys 70, i fins als actuals, amb el record inesborrable de l’actuació de la Fundació Tony Manero, deixant tota la plaça i els carrers veïnats abarrotats. M’encantaven i em vaig divertir molt amb el concurs d’artefactes marins al Moll, on hi participava quasi tot el poble, amb els inigualables comentaris del Ca que menja globos… Molts exemples i records que seria llarguíssim anomenar-los a tots!

Però ara, i aquí mateix, anem a començar les festes de Sant Roc de 2026 fent música tots plegats:
«CANTEM A LA VIDA,
CANTEM UNA CANÇÓ CANTEM TOT EL DIA, EM
FA MOLTA IL·LUSIÓ.
CADA UN QUE CANTI EL SEU TO
I QUE CANTI, CANTI BEN FORT
CADA UN QUE CANTI EL SEU propi MÓN
I QUE CANTI, CANTI AMB AMOR».

Moltíssimes gràcies per aquesta meravellosacol·laboració!
I moltíssimes gràcies a la Comissió de Festes i el seu regidor Joan Campins per tota la feina feta i dedicació! Molts d’anys a tothom i a gaudir de la festa!
I, per suposat, QUE VISQUIN LES FESTES DE SANT ROC!!!

Maria Antònia Gomis Ferrer (pregonera de les festes de Sant Roc de 2026, divendres 7 d’agost a la plaça des Castellet de Cala Rajada.