“Gràcies a totes i a tots per venir al sopar a la fresca i al pregó. Volem agrair a en Joan Cabalgante per posar negre damunt blanc, ajudar-nos a resumir 26 anys en 10 minuts i en 2 fols. Gràcies, Joan. També dir que ha estat tot un honor i un plaer ser el portaveu d’aquesta gran família de caminaires. Salut i muntanya”.

PREGÓ DE LES FESTES DE SANT JOAN DE SON SERVERA 2026

Senyor batle, regidors i regidores, senyor gerent de la Federació de Muntanyisme i Escalada, serverines i serverins, i a totes i tots els qui avui ens acompanyau, molt bon vespre a tothom i moltes gràcies per acompanyar-nos en aquest pregó tan especial per a totes i tots nosaltres.

Quan ens varen proposar ser avui els protagonistes per obrir de bat a bat les portes de les nostres festes de Sant Joan, ens va agafar un rampell d’aquells que tenim quan som davant una pujada forta de muntanya, un d’aquells moments que mires per amunt, respires fons i dius: «uf quina pujada que tenim, que és de xereca aquesta pujada!». Però, exactament com feim cada cap de setmana quan ens calçam i fermam bé les botes, ens hem mirat els uns als altres, ens hem ajustat la motxilla i hem dit: «Anem-hi, que el camí val la pena!».

És un orgull que no ens cap al pit ser avui la veu que dona el sus a les festes del nostre patró. Gràcies de tot cor a l’Ajuntament per haver pensat en el nostre grup d’excursionistes. Que hàgiu triat un col·lectiu demostra una cosa molt important: que a Son Servera entenem que les coses grans es fan en equip, fent poble, caminant junts. Perquè, al cap i a la fi, qui som nosaltres?

Oficialment, som un grup d’excursionistes de Son Servera, amb acta fundacional de 27 de setembre de 2006, on figurava Antoni Servera com a president; Bernat Sancho, com a vicepresident; Josep Llompart, secretari; Pere nebot, com a tresorer, i la vocal Maria Àngela Galmés, sense oblidar el nostre president honorífic, en Pedro Sard Vives, en Pere Carrioner.

L’any 2007 ja estàvem inscrits i de ple dret a la Federació Balear de Muntanyisme i escalada i a la Federació Espanyola de Muntanya. Però la veritat és que no vàrem néixer entre papers de despatx, sinó com comencen les millors coses: entre un grup d’amics que compartíem una mateixa curolla, el muntanyisme.

Tot parteix d’una publicació a les revistes locals, on un grup de pares i mares de l’AMIPA de l’IES Son Servera (avui IES Puig de sa Font) estaven interessats a fer excursions per les muntanyes. I dit i fet ens posàrem en contacte i donàrem les primeres passes…

A les primeres excursions érem pocs, entre sis i deu persones. No teníem grans mapes ni mòbils, ni gps, ni tracks o pretzels d’una època on tot començava, però teníem moltes ganes de conèixer la nostra terra. Recordam com si fos ahir una de les primeres sortides: anàrem aquí mateix, al talaiot de Son Lluc i al puig de Son Corb. Allà vàrem comprendre que caminar no era només fer passes, sinó retrobar-nos amb noltros mateixos i amb les nostres arrels.

I d’ençà aquell 1999 fins a dia d’avui el camí ha estat llarg i generós. D’aquells deu caminaires inicials hem passat a ser-ne regularment una mitjana de quaranta persones! I si feim memòria de tota la gent que en un moment o altre s’han posat la nostra camiseta, idò pel grup hi han passat més de cinc-centes persones! I el que ens fa més especials i familiars és que som un grup obert a tothom, que no demanam ni passaport serverí ni res d’especial, simplement ganes de compartir esport i natura amb nosaltres, i per això tenim gent federada de Capdepera, Sant Llorenç, Manacor, Artà, de Palma… i fins i tot de Menorca i de la Península! Gent que ha trobat en el nostre grup una família quilomètrica!

I arribats aquí ens és impossible no posar un punt de tendresa a la veu. En aquests anys hi ha hagut companys que han hagut de deixar la motxilla. Alguns ja no hi són, però els duim ben vius en el nostre record muntanyenc. Cada vegada que assolim un cim sabem que ells caminen al nostre costat.

Molta gent ens demana: «Però què hi trobau, a la muntanya? Per què vos aixecau de matinada un diumenge, amb la peresa que fa?». Però la resposta és senzilla: l’excursionisme és una escola de vida i cada excursió és una gran festa per a tots els sentits. Ens ensenya l’estima per la natura i pel nostre territori, a recuperar el ritme natural i a respectar la fragilitat de la nostra terra. Ens ensenya el companyerisme: a la muntanya ningú no queda enrere. Si un està cansat, idò alentim el pas; compartim l’aigua, les viandes i l’esforç. I, finalment, el respecte pel patrimoni: estimam les barraques de carboner, les sitges, una caseta de roter, les cases de neu, els forns de calç, els marges i les parets de pedra en sec, que els nostres avantpassats aixecaren amb tanta suor; també les plantes, els ocells i l’encisador i majestuós vol del voltor negre…

I quants de camins hem trescat! Des de la Trapa fins a Formentor, per tota la serra de Tramuntana, les travesses i les llargues converses després del sopar als refugis… Però, sobretot, mai no hem oblidat d’on venim.

Per això estimam tant el nostre Llevant: la serra de Sant Jordi, el puig de sa Font, na Penyal, l’aire salat de cala Torta, l’arenalet d’aubarca, la talaia de Son Jaumell i cada marina del nostre terme… Mirar el nostre poble des d’una carena o d’un puig ens fa sentir un orgull immens de pertinença a Son Servera.

Però també hem anat més lluny i tot! Hem creuat la mar per arribar al Camí de Cavalls de Menorca; hem trepitjat Cabrera i sa Dragonera; Sierra de Gredos i per Pasqua hem viatjat per Eivissa, Sierra de Aralar, Sierra de Grazalema (amb pluja constant), pel Valle de Salazar i la Selva d’Irati… També hem fet visites als Pirineus, Carros de Forc (Parc Nacional d’Aigües Tortes estany de Sant Maurici), Picos de Europa, Serra del Cadi Moixedó (Cavalls del Vent), Pas d’Aran, Alta Ruta de los Perdidos, Tres mil Ibones, parc natural Posets Maladeta… I també excursions culturals precioses a Raixa, al Jardí Botànic de Sóller, canteres de Lítica (Ciutadella) fortalesa de la Mola Maó.

Però no penseu que tot és caminar amb el cap cot! L’excursió amb autocar ja és una festa en si mateixa! Quin sarau de converses i rialles! Hem tengut anècdotes molt bones i algun entrebanc, però tots s’han superat gràcies a la unió del grup. Tant és així que hem sortit a programes de televisió com Tira, Tira, i la nostra Televisió Serverina ens dedicà el programa Camina, caminaràs amb el nostre gran reporter Jaume Servera Saco. Allò va fer efecte de crida i que molta gent s’apuntàs amb nosaltres, petits i grans. I d’aquest esperit va néixer la nostra participació a les replegades d’Excursionistes de Mallorca que es celebren cada dos anys. I quin orgull recordar quan el mes d’abril del 2013 es va fer l’Arreplegada aquí a Son Servera amb el lema “excursions de rondalla” on vàrem contar una rondalla relacionada amb cada ruta que férem, i també els grans moments del trail Serverí.

I com que ens agrada la bona bauxa, recordam aquells sopars de cloenda a sa Marjal i ara que els feim a s’Estació, un lloc que evoca viatges i rutes compartides.

Però… i què té a veure tot això amb la festa de Sant Joan? Idò que el camí dels excursionistes és ben igual que el camí compartit que fa el poble any rere any. Un poble es construeix caminant junts. Son Servera té la seva ruta: de vegades fa pujada i venen dificultats, però gràcies a l’esforç de tots la comunitat sempre surt endavant. Les festes de Sant Joan són la gran fita del nostre mapa. El moment de fer una aturada, seure a la vorera i celebrar que som un poble viu. Per això, convidam tothom a participar-hi amb alegria i respecte. Gaudim de la bauxa, dels concerts i de la germanor, però cuidem el poble, les nostres places i els veïnats.

Serverines i serverins!

Mentre miram cap al futur, el nostre desig és que continuem cuidant el poble, la nostra cultura i el nostre entorn. I, sobretot, mantenir viu l’esperit de convivència. Si un veïnat queda enrere en el camí de la vida, idò facem com a la muntanya: donem-li la mà.

Ara, deixau la motxilla de la rutina a casa per uns dies. Que el foc de Sant Joan ens il·lumini

el camí! Que tingueu unes molt bones festes de Sant Joan!

VISCA SANT JOAN! I VISCA SON SERVERA!

Moltes gràcies i bona nit!