La trobada d’estiu de «Salvem Sa Pedruscada» va ser, per segona vegada consecutiva una manera de reivindicar l’espai natural que una promotora es vol carregar per fer allò que sembla que només sap fer a Mallorca la gent que no estima Mallorca: cons(des)truir!
Des d’aquest espai s’agraeix la constància i la reivindicació festiva d’uns veïnats que no s’han cansat de demanar des de l’any 2023 que no es realitzi una urbanització a la zona, que perjudicarà a la llarga i de ben segur tots els habitants de Capdepera. Gràcies per muntar el sopar a la fresca, amb la preparació de tots els plats, per fer-ho d’una manera tan educada i amable, molt familiar i distesa, amb bon ambient.
Tal vegada no hi va haver tanta música i ball com l’any passat, però tot i que semblava que l’ambient era més tranquil, la cosa s’animà amb el sorteig que cada any es fa per sufragar les despeses dels missers. I és que si el tema s’ha judicialitzat, és perquè la complexitat legal que condensa el problema sembla un pou sense fons del que els membres de l’associació volen desfer l’entrellat. Tal vegada, s’hauria d’haver pres mesures anteriorment, però l’ambició dels poderosos, possiblement, va perjudicar el futur d’aquesta terra (que ja no és nostra!). La qüestió és que, sigui quin sigui el resultat, els veïnats de «Sa Pedruscada» han demostrat que poden mantenir la dignitat, sense haver de callar davant d’uns interessos que han generat incomoditat també en altres indrets de Mallorca.
No sé què diria madò Farta, però a Sa Pedruscada sabem resistir amb elegància, l’esforç ha estat conjunt de tots els veïnats, que durant aquests darrers anys han mantingut un vincle de comunitat que els ha portat a l’espera incòmode d’un desenllaç…evitable!
Entre els veïnats de «Sa Pedruscada» hi ha gent de tota la vida, diferents generacions, tal vegada els més joves no sàpiguen tota la història, però participen il·lusionats per no deixar caure aquest racó de paradís, gabellins que volen ser alemanys, alemanys que volen ser gabellins, gent de ciutat més gabellina que alguns gabellins, i gent gabellina més ciutadana que alguns ciutadans, estiuejants de Barcelona, de Madrid…a tothom s’ha d’agrair la disponibilitat per fer possible una trobada en un ambient festiu a prop de les casetes de pescadors, pintoresques i de coloraina, que no sabem si aquest pic aguantaran l’embat d’aquesta urbanització, una més. L’esperança no s’abandona i davant 57 vivendes, 17 piscines i 95 places d’aparcament en un pinar, on alguns hi jugàrem d’infants es plantarà cara, perquè en el fons i tal vegada, l’hostilitat d’aquestes constructores s’hauria d’afrontar com ho va fer el rebel desconegut a la plaça Tiananmen. De moment, una trobada pacífica a la vora del mar és la manera més noble de posar de manifest la nostra situació.
Per acabar, només encoratjar a tots els veïnats, perquè cadascú a la seva manera no deixi de demanar, tal i com ho ha fet, una Pedruscada més habitable des de la seva plena postura de dret i resiliència. Tal vegada, la literatura, no salvarà Sa Pedruscada, però tampoc ho farà la inacció. Tan de bo, recent col·lectiu Torre Esbucada s’hi pronunciés al respecte. L’acte acabà amb un parlament que recordà els quatre punts d’actuació que ha tingut l’associació i un sorteig amb productes que comerços gabellins, entre d’altres, amablement cediren. Llàstima que l’acte es va veure deslluït per una pluja elèctrica d’estiu intensa, que esperem que no sigui un avís premonitori. Moltíssimes gràcies als organitzadors i a la bona voluntat dels veïnats de «Sa Pedruscada»!
Joan Cabalgante Guasp
