Diumenge, 10 de maig, els caminaires de Son Servera i Capdepera van recórrer una part de la costa de Llucmajor, concretament el tram entre s’Estanyol al Cap Blanc.

Puntualment, a les 7,4, l’autobús recollí els caminaires de Capdepera i posteriorment els de Son Servera. Després d’una volta per les carreteres del sud-est de Mallorca arribàrem a les portes del Club Nàutic de s’Estanyol, des d’on començàrem la caminada.

Tots plegats travessàrem la platja coneguda com a cala Racó de s’Arena, seguint els indicadors de la ruta per la vorera de la mar, primer arribant a uns varadors (passant un niu de metralladores) i després a unes casetes de pescadors.

Davant es pot veure l’Illot de s’Estanyol i al fons l’arxipèlag de Cabrera, una imatge que ens acompanyà tota la ruta.

A partir d’aquí la ruta discorre entre les roques de la costa i la barrera de la finca de s’Estalella. Xino-xano arribàrem al far de s’Estalella, un far de construcció recent (de mitjans de segles XX) i de funcionament automàtic. Allà aturàrem una estona a berenar.

En aquest tram de costa baixa ni trobàrem grans pedres que semblen tretes de la mar. Ens comentaren que efectivament van ser tretes com a conseqüència d’un maremot.

Seguirem la caminada cap a la Torre de s’Estalella (visible des del far). La torre restaurada, de forma cònica en la part inferior i cilíndrica en la part superior, va ser construïda en 1577 pel mestre d’obres Simó Carrió. Té 9,2 metres d’alçada i 7,62 metres de diàmetre a  la base.

Davant de la torre es troba una cova marina, la “Cova Secreta”, baixant amb un poc de cura es pot baixar arran de mar. A la roca es poden veure fòssils de copinyes.

Seguint el caminoi per damunt dels penya-segats, fàcil, però una mica incòmode per les pedres, arribàrem a la urbanització de Vallgornera. A sota de la línia de costa es poden veure grans blocs de pedra fruit dels despreniments provocats per l’erosió marina.

Passada la urbanització ens endinsem un poc cap a l’interior per seguir un curt sender que ens torna cap el rocam de la costa. Es tracta d’un tram curt, perquè tornem a entrar en una zona urbanitzable, així que continuàrem un bon bocí per un carrer de segona línia de mar fins a arribar a Cala Pi.

Abans de baixar a la cala, on teníem previst dinar, vam visitar la torre de Cala Pi. Una torre defensiva en bon estat de conservació situada al final del Torrent de Cala Pi. Acabada l’any 1663 ( va ser la darrera a fer-se a la marina de Llucmajor) pel mestre d’obres Joan Pons, es va restaurar l’any 1970.

A la torre vam fer una foto de grup i baixaren a la cala a dinar (alguns aprofitàrem per a fer un capficó) i, en acabar, vam tornar a pujar a la urbanització per a fer un cafetó.

Després de dinar començarem a caminar per a fer el darrer tram de la ruta, fins al Cap Blanc. Travessàrem la platja i darrere els escars vora la platja enfilaren una escala de pedra per arribar a dalt del penya-segat que ens oferí bones vistes de la torre, la cala, la platja i la desembocadura del torrent, amb l’aiguamoll que forma.

Un caminoi planer ens dugué a la punta de la cala (Punta des Bancal) i, des d’aquest punt, seguírem devora la costa fins a arribar a Cala Beltran, una estreta cala on desemboca el torrent del mateix nom. Vorejàrem la cala pel bosc fins a la punta de Capocorb, des d’on ja es divisa la torre del Cap Blanc.

Continuàrem caminant vorera mar, per una zona pedregosa per un tram incòmode. Passàrem per una petita barraca de capcurucull en bon estat de conservació.

Vorejàrem la zona de Ses Fontanelles Fortes per un estret senderó ben definit. Poc abans d’arribar a la torre, passant per Cala Carril, hi passàrem per unes escales que baixen a una maressera en estat d’abandó (Ses Pedreres). El penya-segat guanya alçada i mostra a trams un color blanquinós característic.

La torre de Cap Blanc és similar a les altres de la marina llucmajorera, és dir la part inferior de forma troncocònica i la part de dalt cilíndrica. Aquesta torre de 10 metres d’alçada, domina tota la costa sud de Mallorca. Va ser construïda l’any 1579 pel picapedrer sinuer Antoni Genovard. 

Vora la torre del Cap Blanc hi ha restes d’instal·lacions militars ara abandonades. 

Des de la torre es veu ben a prop el far de Cap Blanc, així que continuàrem caminant un poc més després de les fotos de rigor, travessant una paret seca i arribant a la carretera. El far de 12 metres d’alçada, va ser construït a la segona meitat del segle XIX (any 1863).

Des del far un curt tram de camí ens apropà a la carretera on ens esperava l’autobús que ens havia d’acompanyar de tornada a Son Servera i Capdepera.

Imatges de la flora: