La institució insular organitza per primera vegada uns reconeixements amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, en un acte al Palau de Congressos amb prop de 300 assistents.

El Consell de Mallorca ha lliurat els primers Reconeixements a la Gent Gran, una iniciativa impulsada amb motiu del Dia Internacional de la Gent Gran per valorar la trajectòria de deu persones que, des d’àmbits molt diferents, han contribuït al llarg de la seva vida a la millora de la societat mallorquina.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; el conseller de Presidència, Toni Fuster, i la directora insular de Promoció Sociocultural, Hermosinda Mariño, han estat els encarregats de lliurar els reconeixements durant una gala celebrada al Palau de Congressos de Palma, que ha reunit prop de 300 persones.

Durant l’acte, el president ha destacat que ««avui reconeixem deu trajectòries molt diferents, però amb un mateix fil conductor: persones que han dedicat la seva vida a fer créixer Mallorca. El seu exemple ens recorda que la nostra illa no s’entén sense les generacions que l’han construïda i que el seu coneixement, la seva experiència i el seu llegat continuen sent imprescindibles per mirar cap al futur»».

Empresaris, artesans, esportistes, periodistes, artistes, pagesos, docents i persones vinculades a l’associacionisme i a l’acció social formen part d’aquesta primera edició. Deu trajectòries que el Consell ha volgut reconèixer no només pels èxits professionals, sinó també per l’esforç, la constància i el llegat que han deixat.

Per la seva part, el conseller de Presidència ha explicat «no podem parlar de la gent gran només en passat, perquè la vitalitat no s’acaba amb un número. Tenim la responsabilitat de continuar creant espais perquè sigueu protagonistes, perquè fer-se gran no significa deixar de comptar: encara queda molt per fer i continuam comptant amb ells».

Els primers guardonats han estat Maria Teresa Rattier Nadal, a títol pòstum; Carme Garcia Cerdà, coneguda com Carme, sa Pastora; Manuela Gómez Rodríguez, Tomàs Montserrat Domingo, Josep Maria Navarro Lop, Pep Serra Amengual, Emilio de la Cámara Perona, Gabriel Company, Aina Segura Segura i Cristina Grech Moncada.

Per reconstruir les trajectòries, el Consell ha comptat amb la col·laboració de les famílies dels homenatjats, que durant les darreres setmanes han aportat records, fotografies i testimonis personals. D’aquesta manera, l’acte ha volgut acostar-se no només al vessant professional dels guardonats, sinó també a la part més personal de deu vides estretament lligades a Mallorca.

La música també ha tingut un paper protagonista durant la gala. El Cor de la Universitat Oberta per a Majors (UOM), dirigit per Irina Capriles i amb Jaime Padres al piano, ha interpretat «Aubada», de Miquel Tortell; «Plou i fa sol», de Guillem d’Efak, i «Hello Django», d’Ulrich Führe.

L’acte també ha comptat amb les actuacions de Marga Pocoví i Biel Tous, que han interpretat «Ave Maria», poema de Joan Alcover, i han posat el punt final a la gala amb «La Balanguera», himne de Mallorca.

Aquesta interpretació ha tingut un significat especial, ja que enguany se celebra l’Any Joan Alcover, amb motiu del centenari de la mort del poeta mallorquí i es commemoren també els cent anys de la versió musicada de «La Balanguera» d’Amadeu Vives.

Deu trajectòries, deu històries. La nostra, en Pep Navarro: 

Josep Maria Navarro Lop, Pep per als amics. Un senyor, tot un senyor, nascut a Barcelona que vengué a fer la mili l’any 1959, a vint anys. Es casà i se’n tornaren a Barcelona…(aquesta història en Pep l’ha contada moltes vegades, però ho hem de dir) es casà amb n’Antònia Ranxera d’Artà. Anaren a viure a Barcelona. A n’Antònia no li va agradar la capital i “es consumia com una flor sense aigua” (així talment ho va dir a un pregó) i cap a Mallorca falta gent… Va provar de fer de fora-viler sense gaire èxit, després de picapedrer amb no millor sort i finalment de camarer, que ja li va anar millor.

Home emprenedor, sense por a la feina, va muntar el Restaurant la Ponderosa i al cap d’uns anys la Pensió Marina al mateix temps que pujaven cinc fills.

Però un emprenedor com ell, no sols destaca per la seva capacitat de feina o d’iniciatives. En Pep és una persona alegre, atenta, educada, conciliadora, honrada i amic dels seus amics, que són molts.

En jubilar-se n’Antònia, la seva dona, formava part del Coro Sol Naixent i anaven molt sovint al club per participar en les seves activitats. De mica en mica i sense adonar-se’n el feren president.
Fou l’any 2004 i ell tenia seixanta-cinc anys. I fins ara.

No s’està vint-i-dos anys de president d’una associació de gent gran, amb més de 250 socis, si no hi ha una gran dedicació, la capacitat de mediar en els conflictes, de coordinar equips de feina, d’organitzar i arrossegar a fer activitats als altres, de gestionar comptes, comptes clars, d’atendre qualsevol petició o posar-se endavant de qualsevol acte.

Així, la gent gran “sol Naixent de Cala Rajada” ha disposat d’una coral molts d’anys, ha recuperat la festa de l’enterro de la sardina el Dimecres de Cendra, hi ha una secció d’excursions setmanal, activitats de gimnàstica, tai-xi, ball, bingo i d’altres…. Que hem de mester un logo, cap problema, anam a veure a Gustavo i ja el tenim! Que hem de fer un dinar, ell és un arrossaire més dels RICE MEN i venga!

Ni una mala cara, ni un no per resposta, les portes sempre obertes i el més important sempre hi ha estat.

No serà fàcil d’igualar. Gràcies, Pep!!!