Amics i familiars d’Antoni Garau “Bombu” aprofitaren per donar-li l´últim adéu, perquè les seves hores arribaren a la seva fi, dia 11 de setembre de 2025. El dia següent, dia dotze, el sant de la seva estimada Maria Esteva Rullan, tothom el recordava.
Toni era tota una institució dins Cala Rajada, molt amic dels seus amics dugué endavant el negoci familiar de l’hotel Cas Bombu. A la presentació del receptari de Cas Bombu ell mateix digué “i tot això gràcies a la padrina Beth”. Posteriorment l’establiment rebé el premi Cap Vermell, el 2017, per a tota la seva trajectòria, els seus fills Margalida i Tomeu, l’acompanyaren en tot moment, car aquí residia la força de la família que com bé comentà Pep Terrassa en la justificació del premi “conformaven el paisatge humà de Cala Rajada”.
M’imagino a Antoni a les tertúlies del bar Juva, o quan de petit l’enviaven a cercar llagostes al viver que hi ha al passeig de Cala Gat, també a les xerrades amb Camilo Isern, jardiner de Can March, mentre contaven que de vegades don Bartomeu venia a dinar al edifici, o com quan de nin s’aturà amb el seu cotxe negre davant Cas Bombu per demanar un tassó d’aigua. No sabem què hi ha de llegenda i què de veritat en el seu anecdotari, però el seu somriure murri m’acompanyarà tota la vida. Als noranta-sis anys me va estrényer la mà a la presentació del llibre d’Antoni Flaquer “Coix”, “La meva Cala Rajada”, ple d’humor i de vitalitat, i aquest estiu me va demanar que el fes de veure des de dintre del seu petit cotxe, justament quan coincidirem a davant del Juva. No hi vaig ésser a temps! Però és igual, perquè el record que tinc d’en Toni “Bombu” és impertorbable. Fins fa poc semblava tenir més embranzida que quan la meva àvia, Maria Gomila, jugava de petita davant casa seva.
Després vengué la guerra incivil, amb l’escisió familiar, Toni va haver de quedar amb el seu germà al llevant de Mallorca mentre que els seus pares romangueren a Tarragona, en el bàndol republicà, car treballaven per la Campsa. Després Toni passà a viure a Artà, però la vida de pagès no li agradà i les ties Catalina i Margalida li demanen que quedés amb elles a Cas Bombu, aleshores Toni reenganxa amb Cala Rajada. Lluny queda ja aquell any 1885 quan Bartomeu Garau bastí un casetull que va ser taverna i cuina per a servir menjars, però l’essència encara es manté. La cuina de cas Bombu era divina, el seu receptari ho sosté, i com deia el mateix Toni: ” Bons són l’arròs amb mongetes, les paelles…les salses són variacions de la maonesa”. I tot i que hi havia plats que se li havien oblidat, encara sovint cuinava i mantenia el pedigrí de Cas Bombu, que com ell bé me recordà: ” Els Bombus som una gent amb solera!” Record quan em rebé assegut a una taula camilla, hi havia tota la família, me cridà l’atenció la quantitat d’aparells de ràdio que tenia. I és que ell va ser un gran ràdio-aficionat. Me contava que es comunicava amb gent d’altres països, crec que d’aquí li deu venir la relació amb el meu avi, que en aquella època llegia un llibre titulat “Telegrafia sin hilos”. El seu fill Tomeu recorda mentre parlem la SATAM, una manxa de benzina situada davant Cas Bombu. L’any 1919 definí Cas Bombu un estiujant barceloní com “una fonda neta com la plata on els plats de llagosta tenien fama per tota l’illa”. I és que l’establiment rebé per aquella època molts de personatges il·lustres com Bartomeu Maura i Muntaner o el mateix polític Álvaro Figueroa, comte de Romanones. Toni era un personatge carismàtic, rialler, però també geniut i perseverant alhora de defensar el seu llinatge, que el portà ben amunt.
Seguidament, també convidà a l’Associació Cultural Cap Vermell temps més tard a dinar de llagosta a la “Bomba” i al final desvetllà el secret de la recepta, no se’n va voler dur res més que el calor de la seva gent i dels seus amics. I el menjador de Cas Bombu, amb les seves rajoles blanques i negres, també va ser motiu d’acollida d’un itinerari literari que molts recordaran.
Finalment, una anècdota que contava el propi Antoni “una vegada férem un peix al forn a uns periodistes italians, que quedaren tan entusiasmats que ens feren una primera plana a L’Stampa, una revista italiana (…) en un altre dinar pantagruèlic (de llagosta i de peix) un d’ells va demanar que li duguessin puros; en aquell temps a qui havien d’enviar era a mi, era el temps de la guerra. Varen dir que enviarien un obsequi per haver-los duit, un rellotge. La padrineta es pensava que no vendria mai aquell present, però el rellotge va arribar, un Roamer, i jo m’hi passejava” Ho acaba de dir mentre riu. Ara, el rellotge d’en Toni s’ha aturat i tots nosaltres li donam l’últim adéu. Que la terra et sigui lleu!
Joan Cabalgante i Guasp
Nota de redaccíó:
En Toni Garau Muntaner “Bombu”, en representació de l’Hostal Cas Bombu va rebre el premi Cap Vermell 2026.
Cas Bombu, un premi Cap Vermell ben justificat: https://www.capvermell.org/index.php/actualitat/20221-cas-bombu-un-premi-cap-vermell-ben-justificat
Aquest és el vídeo que vam preparar amb intervencions d’en Toni, amb motiu del lliurament del Premi Cap Vermell 2016:
L’entrevista que Joan Cabalgante va fer a en Toni Garau “Bombu” publicada dia 23.09.2019: https://www.capvermell.org/index.php/fets-i-gent/entrevistes/25051-entrevista-a-antoni-garau-bombu
Relació de receptes de EL RECEPTARI DE CAS BOMBU, llibre publicat per Cap Vermell que recull el receptari de Cas Bombu i una revisió de les receptes a càrrec d’Andreu Genestra i el seu equip:
https://www.capvermell.org/index.php/cultura/25050-relacio-de-receptes-de-el-receptari-de-cas-bombu