Aquesta casa coneix les seves passes,

el seu nom aferrat a les parets,

l’olor dels anys,

la llum entrant a poc a poc

per la finestra.

Avui vénen a dir-li que ja no és casa seva.

I Mari Carmen mira les claus

com qui sosté els darrers ossos de la seva vida.

No fa falta un tir per morir.

Basta una porta que se tanca, un paper,

unes mans t’arrabassen un lloc on fores.

Una altra vegada la història carrega el fusell.

Altra vegada dispara contra una vida desarmada.

I en el carrer, mentres es porten casa seva,

queda una dona caminant amb el cor esqueixat.

Un altre cop Lorca.

Un altre pilotó d’afusellament.

I ningú no sap on enterrar a qui encara respira.

Poema de Juan Manuel Navarro Alfaro.

Traducció al català de Joan Cabalgante i Guasp

Fotografia: Óscar M. V.