Carta a Cap Vermell: Mes de Maria….

Ahir a la nit, em vaig fer ressò d’una notícia publicada al diari Última Hora: “Noticias. Part Forana. Las escenas de incivismo y botellón en Cala Agulla que indignan a una residente en Mallorca”.

L’article en qüestió lamentava la grotesca estampa que havia contemplat l’autora de les fotografies i comentaris en la seva visita a l’emblemàtica platja gabellina, coneguda ara per la seva degradació. Ni més ni pus que la situació que vivim els residents ja fa uns anys.

Fruit de la meva frustració per haver sigut testimoni del desgavell d’aquest cap de setmana, vaig publicar aquesta reflexió a una xarxa social:

“Cap de setmana que finalitza gràcies a Déu. Dels pitjors que en tenc record. Dijous i divendres vam assistir a una invasió d’incívics i pocavergonyes que s’han dedicat a fer mal be el nostre municipi. Crits d’orangutà des de primera hora del matí (devers les 8 ja es pot sentir com s’escanyen) i hores d’ara continuen passejant alçant la veu com si no hi hagués un demà. No tenim descans. Son les quatre del dematí i tot continua igual. Però per què criden? És que no ho entenc…. No parlen, sembla que el seu interlocutor sigui a kilòmetres de distància.

Cala Agulla fa llàstima. Brutícia escampada per tot arreu, gent que en prou feines es manté dempeus, orinant al mig del carrer. Cap respecte per l’entorn de la platja. Les dunes totalment invadides. Degradació i més degradació….

Per què els hi permetem aquesta conducta? Quina previsió o gestió se’n fa abans de que desembarqui aquesta marabunda? Com és possible que els qui governen no prenguin mesures. Em sorprèn molt d’un partit que porta com a bandera la cura de l’entorn i Mallorca. Es fa alguna campanya en aquest sentit?. No es tracta de que no vengui el turista, ni de convertir-nos en un estat policial. És clar que ha de visitar-nos! Però no omplir-nos el carrer de vòmits, cantics atronadors i poc respecte.

Acabo de llegir la notícia que adjunto i m’omple de tristesa… Cada vegada més, els residents ens adonam del mal ús de la nostra illa que en fan alguns… I res no canvia… Moltes veus afirmen que cada cop és més difícil gaudir no només del nostre municipi sinó de Mallorca sencera.

Sempre em faig la mateixa pregunta… L’estranger que ens visita, s’ha caracteritzat sempre pel seu rigor i la seva pulcritud. No són pocs els comentaris envers el ciutadà mediterrani com a sorollós i desorganitzat. És coneguda la frase “això al meu país no passa”… I si allà no passa, per què es comporten molts d’ells així? Sempre s’ha dit que l’educació es demostra fora de casa.. i aquest no n’és el cas.

Dit això, no vull generalitzar, si be aquest cap de setmana s’ha manifestat com mai la degradació que pateix Cala Ratjada. L’any passat vaig tenir l’ocasió de visitar Menorca. Allà on dinàvem ens van demanar d’on érem. La resposta del cambrer quan ho va saber va ser…UFF!.!

A banda d’això, les carreres de motos i cotxes a tota velocitat segueixen igual al carrer de l’Agulla. De res serveixen els dispositius lluminosos col·locats fa poc… El sorolls d’aquests vehicles no han minvat en absolut. I només pens que algun dia algú no pateixi un ensurt.

Només espero que qui consideri reflexioni i posi fil a l’Agulla, abans que sigui tard. Per nosaltres i els que vindran.”.

La resposta del Consistori no s’ha fet esperar: La culpa és de Delegació de Govern que no ens envia efectius. No han entès res.

Ja ens ha arribat “l’i tú més” de torn. Aquí no cercam culpables, demanam solucions. No hem de responsabilitzar ningú. Tampoc ens podem excusar en la manca de policia. Aquests fets es produeixen des de fa anys, i anam a pitjor. L’actuació no és queixar-se a les reunions de la Junta de Seguretat. No volem uns carrers plens de Policia o Guàrdia Civil. Necessitam veure que els qui governen i també els qui els fiscalitzen prenguin decisions, revisin normativa o en facin de nova adaptada. I el que és mes important, que es faci complir. No pot esser que un visitant pensi que pot venir a fer el que vol. Quan baixen de l’autobús ja criden… Que pot venir, sí, que ha de venir, també, si bé no a orinar al ben mig de la rotonda de Cala Agulla o a deixar residus per tot arreu. No és estrany que la despesa del servei de neteja augmenti.

L’any passat, farta del que veia, vaig demanar cita a l’Ajuntament un parell de vegades, a banda de prèvies converses telefòniques amb els regidors. Em van atendre molt amablement. Considero que abans d’escriure notes incendiàries a xarxes i premsa, està bé parlar amb els nostres governants per tal que rebin els nostres dubtes o suggeriments. Resultat zero. Han tengut un any per pensar i dur a terme alguna actuació…

Val a dir, que quan he telefonat la policia perquè el soroll era insuportable, han comparegut i han fet la seva feina. Però crec que això no és suficient. No és tasca del ciutadà actuar de guardià.

La situació de Cala Agulla s’estén al carrers principals de Cala Ratjada: gent aturada enmig del carrer, consumint alcohol i llençant les llaunes a terra, altaveus a nivells no permesos, papereres que vessen versus contenidors buits, ferratines a dojo, patinets i bicis circulant en direcció contrària, crits a totes hores, malbaratament del mobiliari urbà…; dóna igual quan llegeixis això, ara mateix hi ha un visitant cridant pels nostres carrers.

És hora de dir prou. Ja ens hi va la salut.

Pilar Gasull