La ridícula idea que el turista que no ve és el que ens falta

Per saber de que parlem quan ens referim al model econòmic balear no ens queda d’altra que estudiar l’evolució de les principals variables que defineixen els sistemes econòmics. L’indicador per excel·lència, el que adoram i retem homenatge i que s’utilitza per treure pit i presumir de bonança econòmica és el PIB, un número que mesura en diners la quantitat de bens i serveis que es produeixen al llarg d’un any. Per a matisar-lo es divideix pel nombre d’habitants per obtenir el PIB per càpita, que mostra quin boci de PIB correspondria a cadascú. Una altra és la productivitat del treball que mostra el PIB per hora treballada, el temps que la societat ha de dedicar per a aconseguir-lo.

La G 1 mostra l’evolució del PIB, el número de persones treballant i la seva productivitat al llarg del període 2000-2024, agafant com a base=100, l’any 2000. El primer en el que  ens fixem és la davallada pronunciada del PIB que se correspon a l’aturada econòmica deguda a la pandèmia del Covid que no afecta al nostre propòsit.

Comparant les corbes veiem que a més gent fent feina, més PIB, vaja bajanada! I, que la seva evolució replica al PIB, qüestió seriosa de cara a la capacitat del model per a ser progressista.

La taxa de variació de la productivitat del treball corre per davall la taxa de variació del número de treballadors, ara la qüestió passa de seriosa a inquietant.

A la següent gràfica veiem que la població a les Balears ha augmentat un 49,91% en el període, mentre que el PIB per capita ho ha fet un raquític 4,05%, és a dir, proporcionalment als increments de PIB ens toca un tros més petit per a hom.

La G 3 és el mateix, variant un xic la perspectiva. El PIB és el que més creix, la població ho fa un 6,07% menys, les hores treballades augmenten un 30,7% i, com el PIB per càpita sol s’incrementa un 4,05% la conclusió és que el PIB descansa sobre una major població.

La conseqüència és que de cada vegada se necessiten més hores per fer créixer una unitat de PIB, en una espiral sense fi. I, com la productivitat del treball és baixa estam condemnats a salaris baixos i a empobrir-nos com a societat.

L’element clau és la productivitat del treball que depèn d’una varietat de factors: del capital de les empreses (infraestructures, bens d’equip, etc.), del seu tamany, de la capacitat de l’empresari per organitzar el procés productiu, de la capacitació professional dels treballadors, de la disponibilitat de finançament, de la incorporació de noves tecnologies, etc. i, també dels serveis oferts pel sector públic (adequades xarxes de transport,  marcs legals fiables, serveis públics eficients, etc.). I, cap d’aquests factors s’improvisa.

L’únic que s’ha inventat perquè aparegui el tan trompetejat progrés és el de traspassar treballadors des sectors de baixa productivitat a altres més productius, deixada de banda la pirateria. Un model econòmic que no és capaç de fer augmentar la productivitat del treball és una birria de model, al no alliberar capital humà per a dedicar-lo a sectors més productius que facin més ric el país.

Si no es dona aquest traspàs per molt que cresquí el PIB el personal no progressa. Aquesta és la situació de l’economia espanyola que mostra unes xifres macroeconòmiques “que van com una moto”, al dir dels seus portaveus,  però de cada dia a més gent li costa arribar a final de mes.

La producció, independentment del seu cost, s’ha dur al mercat a vendre i, així obtenim el que s’anomena Valor Afegit Brut (VAB) que és la diferencia entre els preus de mercat i el cost dels inputs necessaris per a la seva producció. I, si el dividim per les hores treballades obtindrem la productivitat del model.

La productivitat del treball ens diu la quantitat de PIB per hora de que és capaç una economia. El VAB ens mostra el rendiment que se li treu a la productivitat del treball.

Una manera d’entendre aquests conceptes és observant la sàvia decisió presa pels hotelers els darrers anys. Amb una productivitat del treball baixa han augmentat el VAB apujant la categoria dels hotels. El costs addicionals son més que compensats pels preus de venda del producte. Com hem vist, la productivitat del treball depèn d’una multitud de factors que el model econòmic balear no sembla ser capaç de millorar.

La següent gràfica mostra el VAB de l’any 2024, dels distints sectors en que l’INE segmenta la producció. Destaca, amb diferencia, el sector que inclou el turisme que mostra el petit inconvenient que les hores treballades per a aconseguir-lo estan per sobre del VAB. Sectors amb gran VAB son el immobiliari (je je!) i el financer (ja ja!).

Quant ha de créixer el número de turistes per que s’incrementi el PIB ho reflecteix la G 5. De l’any 2000 al 2024 el número de turistes s’incrementà un 179%, de 10.000.000 a 19.000.000,  mentre que el PIB ho feu un 156%.

Entre l’any 2000 i el 2008 el PIB cresqué més aviat que el número de turistes, un 28% enfront d’un 7%. Entre el 2009 i el 2013 els visitants augmentaren un 16,7% i el PIB disminuí un 3,9%. Del 2014 al 2019 el PIB cresqué un 17% però els visitants ho feren al 27%. No comptabilitzam els anys de pandèmia. I, entre els anys 2022 i 2024 un 15% més de turistes només aconseguí un augment de PIB del 8%.

L’any més rentable fou el 2009, amb 10.100.000 turistes que aconseguiren 29.146.000 milers de PIB. A partir d’aquí se necessiten més turistes per unitat de PIB.

Per a una comprensió conceptual ens podem fitxar en la gràfica següent. La corba vermella relaciona el número de turistes amb el PIB. A més turistes més PIB fins arribar al punt C, a partir del qual fèiem el negoci de na peix frit. En un món de recursos limitats, el creixement de qualsevol variable més allà d’un cert nivell causa més mal que be.

B seria el punt en que el PIB dividit pel número de turistes és màxim i A és la hòstia, és el setè cel en el qual obtindríem del darrer turista que ens visita el màxim PIB.

Ara, la lectora ha de decidir sobre quin punt de la corba vermella ens trobam, si creu que entre B i més enllà de C va fer be d’anar a la manifestació del 26 de juliol. Si per davall de B encara ens poden visitar un quants més de turistes i, si pensa que no hem arribat a A, coratge, que s’hi ens visiten uns quants milions més encara ballarem amples.

La corba vermella es pot desplaçar cap amunt i convertir-se en verda, ara el mon ha progressat i amb el mateix número de visitants obtenim més PIB, però perquè això passi la productivitat del treball ha de millorar.

Si augmenta el PIB sense progrés se donen situacions estranyíssimes i curioses: augment de la població per sobre el PIBpc, salaris baixos, carreteres col·lapsades, deteriorament de la sanitat pública, policies que causen disturbis, impossibilitat d’adquirir una vivenda, desigualtat, platges saturades, falta d’aigua de boca i lo que te rondaré morena.

Comte comtat, comte acabat.

llucià rinyon