Des de final de maig i principi de juny hem notat un increment significatiu de papallones sobrevolant els nostres jardins i parcs. Concretament al meu jardí, durant uns dies, desenes de papallones volaven incessantment d’una flor a l’altra, he pogut comprovar que en altres indrets també eren estranyament abundoses, a més es deixaven fotografiar…

Totes són de la mateixa espècies. Concretament  són exemplars de Vanesa cardui, o papallona dels cards,una papallona migradora que ve d’Àfrica cap a Europa fins que torni a arribar el fred.

La història comença molt més al sud. Aquest hivern, les pluges al nord d’Àfrica han estat excepcionals, sobretot al Magrib. Més pluja significa més cards i ortigues (les plantes de les quals s’alimenten les erugues). Més menjar significa més erugues, més crisàlides, més papallones. La població es va multiplicar de forma explosiva. L’any 2019 es va produir una situació semblant.

Quan ha arribat la primavera, una munió d’individus ha emprès vol cap al nord. El vent del sud ha fet la resta: les ha empeses sobre el Mediterrani i Mallorca ha estat la primera terra que han trobat i s’hi aturen a fer escala.

Però el més sorprenent és el viatge en si. Cap d’aquests individus el completarà. Passant el testimoni de generació en generació, recorren més de 15.000 km des de l’Àfrica subsahariana fins a Escandinàvia. Cap papallona sap on va. I tot i així, arriben.

De passada, pol·linitzen. Cada flor visitada és un servei invisible però essencial per als ecosistemes per on passen.
La que veus a la foto no és un simple insecte. És un viatger intercontinental que ens recorda que la natura funciona a una escala que costa d’imaginar

També, durant aquests mes, he fotografiat altres espècies com l’Aglais urticae (de la família Nymphalidae) i Laporia crataegi.  

Paco Galian