Com deim en el titular, només hi faltà el públic. Pel demés, el lliurament dels premis Ploma de Ferro 2009 va constituir un acte molt lluït, perfectament estructurat i que es va fer curt. La pregunta de per què la gent del nostre poble no compareix a cridades com aquesta -se'n lliuren tants, de premis literaris, per aquí?- és mala de respondre. Cadascú s'ho hauria de demanar a si mateix, tots ens haurien d'interrogar respecte de què és allò que ens mou i de per què la cultura (la literària, en aquest cas) ens resulta una mena de tabú, un producte aliè, que per res ens ateny.

Però siguem positius. D'una banda, Maria Àngela Melis va ser una perfecta amfitriona, i va conduir l'acte amb senzillesa i solvència. D'altra banda, Cristina Salom, en representació del jurat va llegir uns paràgrafs de l'obra guanyadora i va explicar les característiques de les tres obres guardonades.

Tot seguit, Bartomeu Alzina, va entregar el premi del millor relat presentat per un escriptor local, que  va recaurre en Daniel Bosch. El recollí, per absència del guardonat, Paco Galian.

Després va ser el torn del segon premi. En aquesta ocasió, l'encarregada de lliurar-lo va ser la Directora General de Política Lingüística, Margalida Tous, i el recollí el mateix escriptor guardonat, Joan Carles Pujalte, de Mataró.

Finalment, el director de Cultura del Consell de Mallorca, Maties Garcies, va fer a mans el guardó del primer premi (Jordi Solé Comas, de Sabadell), que per delegació va recollir Pere Fuster Nadal, el qual va donar lectura a unes paraules d'agraïment del premiat i al mateix temps d'excusa per la seva absència.

Maties Garcies, Margalida Tous i el mateix batle, Bartomeu Alzina, adreçaren unes paraules als escassos assistents.

I encara hi hauria un magnífic regal musical, de la mà -de les veus- d'"Entreveus", una agradabilíssima sorpresa que hi va posar tot el que es pot demanar: bon gust, sensibilitat, interpretacions acurades, temes magnífics… No coneixíem aquest trio santanyiner, però ja ens en declaram admiradors. Les tres dones que l'integren ens deixaren un tast d'aquells que conviden a voler-ne més.