Us oferim un vídeo i el text del pregó del Carme 2026 llegit per en Pep Uceda, així com la presentació de Joan Mercant “Castus”.

PREGÓ DEL CARME 2026

Bon vespre a tots i a totes. Amics, amigues, membres de l’Associació de Festes del Carme, autoritats, Sra. batlessa.

Un any més, ha arribat el dia de l’inici oficial, amb aquest acte, de les nostres festes del Carme. Com bé han dit altres companys i amics que han passat per aquest mateix escenari, estar aquí és tot un honor. I per a una persona d’aquest poble, lligada durant tants d’anys a la mar i al moll de Cala Rajada, crec que no pot ser d’una altra manera.

Quan la comissió de festes em va demanar si em feia ganes fer el pregó d’enguany, vaig acceptar sense pensar massa en la feina i la responsabilitat que suposava. Em va venir al cap el record d’aquells que, podent-ho fer en el seu dia, i amb molts de mèrits per la seva trajectòria, no ho varen fer per modèstia o per por d’emocionar-se. Avui molts d’ells ja no estan amb nosaltres. A més, com em deien des de la comissió, per la feinada que els dona trobar algú que es llanci i digui que sí!

Ho faig amb l’orgull personal de representar un col·lectiu d’homes i dones de la mar, que al llarg de molts d’anys, amb molt d’esforç, van ser el motor i l’ànima d’aquest poble obert i integrador de cultures tan diverses. Persones que formen part de la memòria d’aquest moll i d’aquest poble.

 Som en Pep Uceda, pescador de Cala Rajada. Gabellí de naixement, de “vila roja”.  Fill major d’en Paco i na Maria de la Salut. Casat amb na Lina (de ca´n Castus i ca´n Xisquet) i  pare d’en Xisco que, seguint la tradició familiar, també és pescador.

Curiosament, la meva infantesa va estar més lligada a la terra que a la mar; era més de safareig que de platja. Els meus primers records són de veure aquesta immensitat blava i la seva bellesa des de lluny: des de l’escola de s’Alzinar, des de les murades del Castell, o quan ets a Capdepera i baixes de “sa Creu” fins a la plaça de l’Orient admirant el Far. També dels dies d’estiu, quan podíem baixar a la platja o fer una volta per Cala Rajada.

Però jo vaig descobrir la MAR, amb majúscules, quan vaig conèixer el meu sogre, en Llucià Castus, i la seva família. Ells eren gent de la mar de tota la vida. A can Castus, el tema de la pesca es tractava cada dia, a totes hores. Sentien una autèntica passió per aquest món. Record amb molt d’afecte aquelles sobretaules dels dissabtes que compartíem amb els cosins mentre fèiem un cafè i una xispeta. Allà vaig mamar les primeres anècdotes, històries, pescades i coneixements de la mar, de les barques i de la vida al moll.

Als inicis dels anys vuitanta, quan vaig començar a conèixer aquest món —tot i que encara no professionalment, perquè llavors em dedicava a l’hostaleria—, el nostre moll era un dels més importants en pesca de les Balears. Hi havia deu o onze barques de bou i una vintena de llaüts amb les seves tripulacions. Teníem un varador amb els seus mestres d’aixa i el taller mecànic de “sa Central”, que donaven servei a barques de tota Mallorca i, fins i tot, a qualcuna de Menorca. Érem un poble ja obert al turisme, sí, però teníem un cor absolutament mariner i autèntic, amb arrels profundes a la mar.

A mi, per sorteig, em va tocar fer el servei militar a la Marina. En aquell temps ni em passava pel cap guanyar-me la vida a les barques. Però a Maó, on estava destinat, varen sortir uns cursos a la Casa del Mar per treure’s títols professionals: patrons de pesca local i mecànics. Els vaig aprofitar, més que res, perquè el que sobrava allà dins era temps! Aquella experiència em va ampliar la visió de la mar.

Just acabant la mili, la Confraria de Cala Rajada va promocionar un curs de patró de pesca litoral. I jo, que ja tenia el cuquet per la panxa, m’hi vaig tirar de cap.

Em vaig embarcar el dia dels Sants Innocents de l’any 1984 al Monte Colmenar. Una meravellosa innocentada que ha durat una quarantena  d´anys! El meu bateig de pesca va ser apoteòsic. Vàrem calar a l’auba i, abans d’una hora, havíem de llevar corrents perquè va entrar una tramuntana d’aquelles que fan que falti temps per arribar a n’es moll. Vàrem estar més d’una setmana sense amollar caps. Una cosa, d’altra banda, molt habitual a l’hivern a la nostra zona, tan oberta als vents de tramuntana i llevant.

Eren jornades de feina molt llargues, de setze hores a les barques de bou. Al moll hi havia activitat les vint-i-quatre hores del dia. Començàvem a veure seixanta o setanta persones a les dues i mitja de la matinada preparant la sortida de les barques de bou, els llaüts que sortien a calar palangres o  xarxes, i els calamars que tornaven més tard després de passar tota la nit de potera. La vida continuava a la sortida del sol amb els armadors adobant xarxes tot el dia, fins a l’arribada de les barques per descarregar el peix i embarcar-lo als camions cap a Ciutat, a la una de la matinada de l’endemà.

Les barques eren antigues, amb poques comoditats i sistemes de pesca rudimentaris. No hi havia res d’electrònica, compàs i alguna sonda de paper, tot es suplia amb els coneixements de la mar i la costa dels patróns, molt d´esforç humà i una seguretat molt rudimentària, tant a nivell d’embarcacions com de maquinària.

Tot això, amb el temps, ha canviat. Avui tenim embarcacions més segures i confortables, la feina està més mecanitzada, la navegació informatitzada i hi ha un gran control de l’activitat pesquera i de protecció del medi marí. Però la nostra flota ha minvat molt. El canvi en l’estil de vida ha fet que el relleu generacional ja no miri la pesca professional com a primera opció.

La mar que defensem els pescadors de Cala Rajada és una mar viva. I ho hem demostrat amb fets: demanant en el seu dia una reserva marina d’interès pesquer, utilitzant portes d’arrossegament que minven l’impacte al fons, canviant les mides de les malles de les xarxes o demanant l’adequació de les temporades de pesca per protegir la fauna i reduir captures.

Els pescadors hem hagut d’adaptar-nos a molts canvis i regulacions, sempre amb la voluntat de continuar vivint de la mar i alhora protegir-la. Una mar que al llarg dels anys i durant generacions, ha estat el nostre medi de vida.

Això ho feim perquè pensam que som els primers que hem de protegir la mar des de dins. Encara que sabem que no basta. Hi ha massa factors en joc: el canvi climàtic, la saturació de la costa per la pressió humana, la contaminació acústica, l’excés d’embarcacions a l’estiu o els residus entre d’altres. Tenir cura d’això és feina de tots, ens hem de sentir part activa per protegir el que estimam.

Les nostres vides han estat, i esper que segueixin per molts d’anys, lligades a aquesta costa. Amb el privilegi que no hi hagi cap dia igual a l’altre. Que cada sortida de sol, cada canvi de color de l’aigua, cada ona, cada nigul, per molts d’anys que passin, no ens deixi de sorprendre i ens regali el temps per admirar la seva bellesa. Són vides plenes de somnis de joves i de famílies que se senten identificades amb la seva mar, amb la natura i amb una forma de vida que ens fa sensació de llibertat.

Volem un poble que ens representi, que ens doni identitat i del qual ens sentim orgullosos. On aquestes festes del Carme, tant representatives i estimades per a tots nosaltres, i que ens han acompanyat sempre, quedin guardades com a records gratificants dels moments passats amb els amics i la família. Perquè les festes són, per damunt de tot, un punt de trobada , record, integració, cultura…

Durant tots aquests anys, hem vist de ben a prop l’evolució i el creixement d’aquestes festes. Hi ha una feinada immensa per part dels organitzadors per oferir un gran ventall on triar. Hem gaudit de molts d’actes diferents que intenten arribar a totes les edats i gustos, on tots ens poguem sentir representats. Unes festes per a tots.

 Evidentment, l’acte més representatiu i emotiu de la nostra festa, és la missa del Carme al moll, la processó marítima amb l’ofrena floral, i la cloenda amb els focs d’artifici.

Però avui som tot just al començament: el pregó. I aquest acte no pot acabar de millor manera que amb la Coral s’Alzinar, que ben segur ens farà gaudir com sempre amb el seu concert, i dissimularà, de la millor manera possible, si jo us he avorrit un poc.

Que aquestes festes  ens ajudin a recordar d’on venim, a valorar la nostra mar i a sentir-nos orgullosos del nostre poble.

Amb el vostre permís, comencem el Carme 2026.

Salut i bones festes.

Visca el Carme! I visca Cala Rajada!

Pep Uceda González

 

Presentació del pregoner de les Festes del Carme

Em toca presentar el pregoner d’enguany.

He de començar per donar l’enhorabona a la Comissió de Festes del Carme per haver escollit un dels representants més adequats, reconeguts i estimats dins el món de la mar de Cala Rajada, sobretot en el sector pesquer.

Representa, per a mi, els valors, tradicions i sentiments que tothom espera de la bona gent, dels bons companys i dels bonss amics.

Hem fet feina junts durant molts d’anys. Hem après junts, hem crescut junts i, si algun cop ens hem hagut d’aixecar d’alguna –potser més d’una- ensopegada, també ho hem fet junts.

Amant de la bellesa en totes les seves formes, amant de la mar i de la pesca, amant de Cala Rajada, del moll i de les festes.

Perdonau el meu atreviment,

jo no en sé, de fer glosat,

però es cor m’ha demanat

parlar d’ell amb sentiment.

 

De la mar n’ha fet camins,

treballant amb dignitat,

home bo i respectat

per gent diferent i afins.

 

D’orgull mariner vestit

per a les festes del Carme,

donarà inici al programa

com a pregoner escollit.

 

Bon amic de veritat,

compartir amb ell val la pena,

per això l’església és plena

Per escoltar el seu veïnat.

 

Així és en Pep Uceda, el pregoner d’enguany de les festes del Carme de Cala Rajada.

Quan vulguis, Pep. Aquí tens el micro i ja saps el que es diu: “ Bona mar i peix al cove!”-

(Mentre sonen els compassos de l’havanera “El meu avi” al piano)