Any rere any, Sant Antoni es consolida i, des de la implicació de la gent del poble, especialment dels joves, està assolint l'estatus de la gran festa de l'hivern. Es tracta d'una conjugació difícil d'explicar. D'una banda tenim les arrels religioses de la celebració i el paganisme de la majoria dels actes d'avui en dia; de l'altra, hi trobam les arrels pageses i una modernitat que dóna l'esquena al camp. I això no obstant, o precisament per això, Sant Antoni esdevé aquesta barreja en què tothom sembla sentir-s'hi molt còmode. Finalment, la tasca de l'Obreria, posant ordre i recuperant tot allò que la tradició sempre ha de tenir en compte, està aconseguint que la celebració gaudeixi ara mateix d'una salut envejable.

Vegem els actes d'aquest dissabte en imatges. 

Per començar, la façana de ca l'Obrer Major, amb el rest de mata i la imatge del sant, denoten el reconeixement de l'autoritat que se li confereix en tot el que afecta la festa.

I les tres imatges següents que corresponen a una altra autoritat, la que es reconeix a l'equip de cuina que prepara el dinar del "personal" previ als actes del capvespre. Na Bàrbara Lliteres, en Joan Ramón Esteva, en Joan Fuster… i dues veteranes col·laboradores: n'Antónia "Vergera" i na Margalida Flaquer.

I d'aquest, què me'n direu. En Llorenç "Mestrès" és un element incombustible, una referència per als més joves. Sant Antoni en estat pur.

A dinar s'ha dit! Els joves… i els no tan joves. A la segona fotografia, tres pesos pesants de la Banda. Es Maleter, en Caragol i en Panxo, un bon dinar per bon tocar.

I les autoritats, amb el batle Pep Gallego i el regidor de Raferl Fernàndez, i naturalment mossèn Miquel Mulet.

Imatge antològica. Fixau-vos en les sabates del nostre personatge. Hi pot haver res més ad hoc?

Moments previs a la sortida. Això inclou exercicis d'escalfament, de concentració. Mentrestant, l'Obreria fa un regal a la madona de la casa. Els més joves s'espassen la impaciència picant a la porta i provocant la gentada que espera impacient al carrer. Els de la Banda també escalfen motors.

SUS! SONA SANT ANTONI!

A davant l'Església es desferma l'eufòria. La trobada dels dos dimonis és espectacular. El primer ball ens posa la pell de gallina. Això és Sant Antoni 2010!

Desfer la creu de mata forma part del ritual. Pocs, però, tenen el privilegi de veure-ho. L'espai no dóna per a més.

Les espectaculars imatges de vídeo que podeu veure en aquesta mateixa pàgina, corresponents al primer ball, no ens arribaren plogudes del cel, sinó d'una mica més avall. Són precioses, però ens les treballàrem. Vegeu el nostre intrèpid reporter en plena tasca de gravació. És un Ford Coppola en potència.

I gent, molta gent, una gentada. La justa, diríem. Una festassa!

Enguany la volta acabà ja fosca negra, a la plaça l'Orient, amb molta animació.

Després d'un breu descans, s'inicià  una nova volta de dimonis i banda de música, per a encendre els foguerons. El primer, com cada any, va ser el  de la tercera edat, a la plaça de la Constitució.

I a voltar pels foguerons, acabant a  ca na Vergera, on feren el darrer ball de la nit.

La festa, però, continuà als vint-i-quatre focs escampats pel poble, fins a la matinada.