Aina Tramullas Quartet va ser el colofó d’un programa ben pensat

Diumenge 16 d’agost, després d’un piromusical extraordinari, es celebrà el tradicional concert de jazz que sol acabar amb les festes de Sant Roc de Cala Rajada.

Primerament, s’ha de dir que la recuperació de l’espai a damunt del moll, on hi feia un estar d’àngels, just devora les escales, ja de per sí és un motiu de celebració. Els assistents, que foren bastants, varen poder gaudir d’un concert de jazz íntim, que repassà un suculent repertori del jazz més estàndard, però també es passejà per algun bolero de lletres originals que responien a la malenconia d’un final de festa al moll, on el terral ens acaronava i deixava pas a les notes tranquil·les, però consistents d’un quartet que la bona parpella del regidor de festes Joan Campins, va saber fitar, pel gaudi del poble.

Seguidament, la veu d’Aina Tramullas regalimà per cada cançó que ens oferí amb la seva simpatia i la seva vocació que es deixava notar per cada racó del moll, amb un acompanyament excepcional per part del baterista Josep Servera, que freqüenta la comarca llevantina amb baqueta lenta i ferma de ritme pausat, i altres músics reputats dins el món del jazz balear. El concert va ser una perla musical que el públic va saber apreciar. La també vocalista de les Pitxorines (alguna d’altra nostrada hi havia entre el públic) s’anadonà i de manera generosa ho va fer saber al final del concert. La cantant puigpunyentina es va entregar i arriscà amb improvisacions de veu que el públic va saber agrair amb aplaudiments. 

Posteriorment, tothom va gaudir de peces tan entranyables com «I’m in the mood for love», escrita per Jimmy McHugh i Dorothy Fields, «Tennesse Waltz» de Patti Page, on Aina descarregà totes les modulacions de la seva veu tan agradable i penetrant que acaronà el públic en l’última nit festival. Però també s’atreví amb una zamba tradicional del folclore argentí, titulada «La Pomeña», composta per «El Cuchi» Leguizamón i el poeta Manuel J. Castilla. La lletra diu:

“Eulogia Tapia en La Poma
al aire da su ternura,
si pasa sobre la arena
y va pisando la luna.

El trigo que va cortando
madura por su cintura,
mirando flores de alfalfa
sus ojos negros se azulan…”

Finalment hi hagué espai pel bolero amb una versió de «Silencio», cèlebre i malencònic que en la veu de Tramullas cobrava una tendresa especial. La peça va ser composta per músic porto-riqueny Rafael Hernández Marín. La cantant es lamentava amb la llibreta a la mà:

Duermen en mi jardín
las blancas azucenas, los nardos y las rosas.
Mi alma, muy triste y pesarosa,
a las flores quiere ocultar su amargo dolor.[]

Hi va haver temps per a un bis, però la gent es va quedar amb més ganes d’aquell jazz mel·liflu que apaivagà la set melòmana i donà comiat a unes festes ben programades. El llistó per l’any vinent ha quedat molt alt, però l’afany de superació segur que ens portarà noves sorpreses. Visca el jazz de Sant Roc!

Joan Cabalgante Guasp