El matí de dia 12 d’abril els veïnats des Jonquet varen organitzar un senzill i emotiu homenatge a Llorenç Tous, dedicant-li un jardinet i una placa. 
Aquest capellà, home de bé, va arribar al Jonquet a principis dels 80, quan el barri era un pou de marginació, drogues i l’Ajuntament tenia previst esbucar-lo, expulsar els veïns i entregar-lo a una promotora. Colze a colze amb la gent del barri, Llorenç va iniciar la lluita per salvar-lo de l’especulació i la degradació, i va ser el principal artífex del que avui és es Jonquet: un barri rehabilitat, on conviu la gent humil de tota la vida amb nous residents, i que ha esdevingut de forma ben merescuda un dels llocs més emblemàtics de la nostra ciutat. 

Les paraules de Tous aquell dissabte varen ser sàvies, humils, profundes, plenes d’autenticitat. I les mostres d’agraïment dels veïnats, múltiples i sinceres. 

El barri mostrà així, amb senzillesa, el seu agraïment.