Per què no arribà el tren fins a Cala Rajada?  (i IV)

Joan March havia guanyat el torcebraç i estava clar que no li interessava ni el port de refugi ni el tram de via fèrrea Artà-Cala Rajada; tota la mercaderia havia de passar pel port de Palma que ell controlava i ser embarcada en un vaixell de la seva propietat.

Els gabellins, davant l’evidència que era en March qui manava, acceptaren els fets i no qüestionaren el que havia passat. Per Sant Roc a Cala Rajada es va fer més festa que mai; per primera vegada s’organitzà una processó amb barques de pesca i s’encengueren bengales. Segurament donya Elionor Servera contribuí a pagar la festa. Un mes més tard es comprava el terreny per a construir la nova església. Cala Rajada creixia i els pescadors que encara residien a Capdepera traslladaren la seva llar al llogaret.

La sortida dels camions al mercat de l’automòbil revolucionà el sistema de transport. El camió oferia un trasllat de mercaderies ràpid, còmode i directe, molt més engrescador per a un traginer que el tren; amb un no-res l’obra de pauma passava del magatzem del venedor al portal de la botiga del comprador.

Joan March no entrà en política per reformar el caduc sistema de governança de la Restauració sinó per substituir-ho i amb aquest propòsit contribuí a enfonsar-ho.

A Mallorca no es pot entendre la Restauració (1876-1923) sense la presència del maurisme. Antoni Maura i Muntaner (1853-1925) creà un sistema clientelar que administrava, des de l’entorn del Govern de la nació, els interesos econòmics i polítics dels mallorquins. Rafel Blanes Tolosa (1877-1975) va formar part de les Joventuts Mauristes i sempre va estar lligat al Maurisme. El projecte de via fèrrea entre Artà i Cala Rajada va sortir al debat públic quan el sistema polític de la Restauració i el Maurisme s’enfonsaven. Arribava tard.

Entre l’inici del regnat d’Alfons XIII i el final de la Restauració, és a dir, en el període 1902-1923, se succeïren 36 governs, duraven uns set mesos; temps insuficient per bastir un programa de govern dotat de pressupost. La darrera vegada que Antoni Maura va presidir el Consell de Ministres fou entre el 14 d’agost de 1921 i el 8 de març de l’any següent. La revista Llevant informava, tres dies després de la dimissió de Maura, que Rafel Blanes era a Madrid a presentar el projecte de línia fèrrea entre Artà i Cala Rajada. La ràpida dimissió de Maura no va donar temps a aprovar el projecte.

El 23 de setembre de 1923 el general Miguel Primo de Rivera donava un cop d’estat. La resolució del conflicte militar al Rif passava a ser una qüestió prioritària pel nou Directori militar, desplaçant els projectes pendents per un temps indeterminat. Les esperances d’aconseguir l’aprovació del projecte ferroviari s’anaven esvaint.

Un mes més tard el Ministeri d’Obres Públiques acordava retirar i posposar l’avantprojecte de construcció d’un port de refugi a Cala Rajada.

Un darrere l’altre anaven caient els brins d’esperança. La darrera documentació sobre la línia de ferrocarril que recull l’arxiu de Rafel Blanes és del 18 d’agost de 1924 (Massanet, Maria i Rechac, Gregori. Guia de l’arxiu Rafel Blanes Tolosa. Ajuntament de Capdepera. 2026).

Josep Terrassa

Josep Terrassa i Flaquer

articles anteriors:

Per què no arribà el tren fins a Cala Rajada? (1)

Per què no arribà el tren fins a Cala Rajada? (2)

Per què no arribà el tren fins a Cala Rajada? (3)