No sé si convé tornar-hi. Potser sí. Ara que la perspectiva – ja ho saben allò del coño i del Rafa i del Moix, que els de l’antiplà, poc versats en fonètiques no carpetovetòniques en passen un fum per pronunciar-ho, i d’alguna tramesa, poc fina, a prendre pel cul no se sap si a algun magistrat eteri-; deia ara que la perspectiva ha eixamplat el punt de mira. Ara que hi ha elements més que sobrats per establir-ne el contrast. Encara que el contrast no justifiqui res, simplement estableix això, perspectives. Ara que màxims responsables de la fiscalia anticorrupció – els mateixos que afuaren, ei res a dir, si pertocava fer-ho, els cans armats i afamegats a les conselleries governades per Més- han intentat dilatar una operació d’una calada infinitament descomunal si es compara amb la que presumptament – o no hi va haver ni presumptament, en aquest cas? – degueren cometre alguns responsables polítics del partit mallorquí. Ara que la policia veu indicis de delictes en algun cas – no sabem si amb la mateixa clarividència del cercador d’esclata-sangs que veu aquests bolets entre la molsa eixuta, assolellada i exposada al vent. Ara que sobretot allò que es tracte és quadrar per a sempre més el cercle de: Tots Sou Iguals.

Acaba de llegir l’article clicant damunt la icona: