El passat 6 de juny, l’Auditòrium de Cap Vermell va acollir el concert de primavera de la Coral s’Alzinar de Capdepera, sota la direcció i amb acompanyament al piano de Maria Antònia Gomis, en una vetllada d’entrada lliure que reuní un públic fidel i en un nombre més que acceptable.
El programa, ambiciós i eclèctic, transità amb habilitat per estils i èpoques diverses. Des de la delicada emoció de Tears in Heaven (Eric Clapton, Will Jennings) fins a la força reivindicativa de Bella Ciao (tradicional italiana), passant per la sensibilitat cinematogràfica de La vita è bella (Nicola Piovani) i l’energia contemporània de Viva la Vida (Coldplay). El concert també oferí moments de gran calidesa amb Something Else (blues) i una evocadora versió de Scarborough Fair/Canticle (Paul Simon, Art Garfunkel), amb arranjaments propis de Gomis, que demostraren una notable personalitat musical.
La segona part s’endinsà en el terreny del musical amb fragments de Les Misérables (Claude-Michel Schönberg), com Jo vaig somiar i Pots sentir el poble cantant, interpretats amb intensitat dramàtica, així com una selecció de Jesus Christ Superstar (Andrew Lloyd Webber), amb peces com Intro, Getsemaní, No sé com estimar-lo i Superstar, que aportaren un contrast expressiu i teatral molt ben resolt.
Un dels elements més destacables de la vetllada fou la posada en escena: els cantaires, disposats de manera inusual i força separats sobre l’escenari, generaren un impacte visual potent i renovador, allunyat de la configuració coral tradicional. Aquesta decisió escènica contribuí a reforçar la individualitat dins el col·lectiu i a donar una nova lectura visual al repertori.
A més, les petites coreografies integrades en diverses peces aportaren dinamisme i accentuaren el caràcter de cada obra, afegint-hi força i dramatisme sense caure en l’excés. Aquest treball escènic evidencià una clara voluntat de renovació i una mirada contemporània cap al format coral.
Des del punt de vista musical, la coral demostrà un moment de creixement i redefinició. La secció femenina —contralts i sopranos— brillà amb una sonoritat homogènia i expressiva, mentre que la representació masculina —tenors i baixos— aportà solidesa i equilibri al conjunt. Tot plegat, reforçat per la bona acústica de la sala, que permeté apreciar amb claredat els matisos i l’articulació de les veus.
En definitiva, la Coral s’Alzinar inicia un nou rumb, amb una proposta escènica i musical renovada que apunta cap a una identitat més definida i ambiciosa. Un concert que no només confirmà la seva qualitat interpretativa, sinó també la seva voluntat de créixer i sorprendre.
Joan Cabalgante Guasp
