Com a epíleg dels articles de Miquel Piris sobre les cançons de Cala Rajada, el nostre col·laborador volgué posar final a aquest enfilall d’articles sobre les cançons reals que han parlat de Cala Rajada des dels setanta fins a l’actualitat. I acabar amb un concurs de cançons fetes per intel·ligència artificial semblà divertit. Les votacions estan molt ajustades.
Recordem els participants, com votar i els premis:
Aquí teniu quatre candidates i tres premis que se sortejaran entre tots aquells que hi participeu: un abonament de deu sessions pel cinema de Capdepera i un sopar amb una consumició a Sa Cerviseria per a dues persones.
1. “Oh, Cala Rajada”
“Oh, Cala Rajada” és la primera candidata i una de les favorites. Un tema avançat al seu temps gravat pel grup Tumbet de saupa poc abans de la seva separació. El seu contingut és extremadament naïf i positiu, com ha de ser una bona cançó estival (“Un rayo de sol, oh, oh, oh!”), i enalteix i glorifica l’amor per aquesta vila a un nivell exagerat. Però alerta que darrere versos simples i rimes fàcils, de vegades, s’hi amaguen càrregues de profunditat -que Blai Bonet i Miquel Àngel Riera em perdonin. La banda hi incorpora instruments del folklore mallorquí com la xeremia, el tamborí, el flabiol o el guitarró, tot i que acaben ofegats per l’estil rumber peretià de la peça i els arranjaments de la mescla final.
2. “Caka Rajada SA”
La segona participant és un tema punk titulat “Caka Rajada SA”. Es tracta d’una maqueta que el grup 40 Tutes no va arribar a publicar. La lletra critica la deriva cap a la massificació que ja patia el poble a principis dels noranta, data en què suposam que es va enregistrar.
Els 40 Tutes carreguen contra la putrefacció del capitalisme i el desastre cap al qual, segons ells, ens aboca. Saben que tenen la partida perduda des del començament, però no renuncien a cridar la veritat als quatre vents. La urbanització de Sa Pedruscada, els terrenys de l’entorn del far, les requalificacions… tot sembla dat i beneït. Però volen que consti en acta que suposa aprofundir encara més al desastre.
En el videoclip, molt similar al primer amb alguns retocs estilístics, hi surten diversos emissaris, també coneguts popularment com a merderes. Són tubs que surten de les depuradores i duen les aigües residuals a través del fons de la mar fins a una distància que, supòs, algú en qualque moment va considerar “prudencial”.
N’hi ha un davant Son Moll i molts altres envoltant les Balears (només a Palma, n’hi ha una cinquantena). Els 40 Tutes, per tant, ja ens avisaven: quan la població turística creix més aviat que les infraestructures, la merda acaba arribant a la mar en quantitats desorbitades.
Un temacle punk que, així com estan els ànims, també apunta a guanyador.
3. Anestèsia
És curiós el gir copernicà que, amb els anys, donen certes coses.
Abans, les depressions eren més de fred, foscor i pluja. Ara hom les agafa a l’estiu, de patir calor, cercar aparcament desesperat i veure tanta gent.
“Anestèsia”, dels Vida coixa grunge band, parla d’una Cala Rajada hivernal, la dels carrers deserts i els vidres pintats de blanc. Una Cala Rajada paradisíaca per a uns; un infern de foscor per a altres.
Alguns cercaven en la química l’energia per viure que no trobaven enlloc més.
Sabem que aquest tema no guanyarà. Però mereixia ser aquí.
4. Malalts de Cala Rajada
I per acabar, una peça inèdita del conegut grup local Haciendo el poni.
Reinventats com els Van Halen de gabella, enlairen les seves guitarres vuitanteres per retre homenatge a la festa dels dissabtes vespre. “Malalts de Cala Rajada” honora les marxes remullades d’alcohol amb final feliç a can Patilla: menjar aquells panets o aquelles ensaïmades que acabaven de sortir del forn veïnat acompanyades d’una llet freda. Ni Ferran Adrià ni els germans Roca. Allò sí que era nèctar dels déus!
Nogensmenys, com diuen els Haciendo el poni a la lletra: “érem immortals”. Fins que arribava la ressaca.
I ara, ja podeu votar en aquest enllaç
https://forms.gle/J1LZTQgGijpio3328
Entre tots els participants sortejarem:
- un abonament de 10 entrades per anar al cine de Capdepera,
- un sopar a Sa Cerviseria
- el llibre CASIALGO de Marce López.
Però votau senzillament, per riure i veure on acaba tot això.

