Un grup de gabellines i gabellins anà a veure les figueres de Son Mut a Llucmajor
Dissabte de 29 d’agost, a les 7:45 del matí, partia l’autocar que ens havia de portar a la finca de Son Mut de Llucmajor, on hi ha tot un camp dedicat al conreu de la figuera. Abans, però ens havíem d’unir amb el gruix del grup que venia de Son Servera i que ho havia organitzat. Hi hagué també aturades a Sant Llorenç i a Manacor per finalment dirigir-nos cap a aquesta finca rústica en un dia que apuntava a assolellat, com així va ser.
Primerament, a l’arribada, l’autocar ens deixà ben davant de la casa de la finca, on ens hi esperava ni més ni manco que Montserrat Pons i Boscana, apotecari de Llucmajor i estudiós les figueres. Més que res diria que hi manté una relació platònica que segurament servarà fins al final dels seus dies a no ser que els coneixements de la glosa popular sobre la figa, com aquesta que ve a continuació, el torcin definitivament:
La figa i la dona
com més madura
més bona.
Seguidament, com que fórem un nombre de gent considerable que feia la visita, més de cinquanta persones, segurament el destorbàrem una mica, però ell ens atorga la dedicació que ens feia falta per poder entendre el món de la figa. S’ha de dir que el grup de gabellins i la resta varen ser molt pacients i respectuosos. Sense més dilacions i mentre agafava una figa de polpa carnosa i grana, en comentà que la figa és la flor de la figuera i que dins la carn hi porta la vertadera fruita, així que quan ens menjam una figa, segurament alhora ens menjam moltes fruites. Amb la taula parada per una noia tailandesa que li ajuda, poguérem veure amb un grapat de figues de cada casta sobre una fulla de figuera, els diferents tipus: de la reina, de l’anyana (que curiosament ha donat nom al llinatge Alenyar, freqüent a Llucmajor i altres bandes de l’illa), bordissot negre, coll de dama blanca, o fins i tot la paratjal, de la qual especificà que ve de la paraula paratge (que significava noblesa o alta llinada. Segons els filòlegs Joan Coromines i Joan Veny la paraula prové de l’expressió medieval «figues de paratge», datada del segle XV). Al centre de la taula hi havia una petita escultura del pintor felanitxer Andreu Maimó, del que Montserrat va dir d’ell: «És ben nostre!».
Posteriorment, passàrem a la xerrada sota la porxada. El propietari ens donà una conferència sobre la figa amb el suport d’una televisió i un anecdotari que segurament venia a ser un avanç del que està treballant ara. Ens contà, mentre guaitava una mica incòmode els turistes carregats de caixes que venien a per les figues, que va estar a la recepció reial, i que quan donà la mà a la princesa li va dir: «―Majestad, yo soy el de los higos!», així com també el fet de què li comentassin al rei que les figues que havien preparat per al sopar, ja venien farcides de llamàntol directament de les figueres de Son Mut! Bromes a part, la visita i la xerrada varen ser molt profitoses. El farmacèutic ens contà que té catalogades més de 2300 espècies diferents de figueres de tot el món, 271 de les quals són autòctones. També va fer incisos en el llenguatge, que ha hagut de perfilar durant els anys que ha mantingut la finca i explicà matisos com que les figueres no es sembren, sinó que es planten, perquè sembrar es fa amb les llavors. El vídeo era entretengut i et donava una idea de les dimensions de la finca experimental i de la feina que allà es duu a terme. No obstant, hi hagué interrupcions de mòbil que varen fer que el ponent es despistàs i hagués de reduir la seva intervenció. Tot i així, la dimensió cultural arrelada a la figuera quedà reflectida fins i tot amb l’aparició de l’arbre en els llibres religiosos de la Bíblia i l’Alcorà, tal i com manifestà, àvidament.
L’estudiós dedicà la visita a Esperança Llabrés, qui també havia fet un llibre sobre la figuera en la nostra col·lecció Cap Vermell1 D’altra banda, el propietari de Son Mut Nou, ens il·lustrà sobre les diferents varietats de figueres i aspectes que afecten a la seva cura i al seu plantament, de com se les ha hagudes d’enginyar en una terra aspre i argilosa, per poder regar-les i cuidar-les, també explotar-les, però sense deixar de banda la preservació del patrimoni i l’experimentació del camp. Contà l’anècdota d’aquell xeic àrab que li oferí una quantitat substanciosa per comprar la finca, però ell no li cedí, amb l’esperança que el seu nét algun dia se’n faci càrrec. De moment apunta a maneres, però Montserrat insistí en què la finca es manté ara sense cap tipus de subvenció institucional, tot i que ell ha fet el possible per mantenir el rigor acadèmic i d’universitat que l’han convertit en el que podria ser el millor especialista sobre la matèria en qüestió de figues. Ell mig en broma mig seriosament, diu que encara té corda per estona, maldament tots els vents li bufin en contra, perquè el camp de Mallorca és molt desagraït i la pagesia ja comença a minvar, tot i que també hi ha jovent que dóna esperança a les noves formes de conreu. Però la terra ha canviat, parla que va haver de canviar el sistema hidràulic perquè abans les figueres podien absorbir l’aigua que per les venes fractals subterrànies circulava a dos metres i mig de profunditat, però que ara ha passat a ser de catorze metres. Per aquesta raó ens mostrà com planta les figueres a més profunditat, mentre amb una mà ens indicava i sostenia l’ull que havia de quedar sota terra.
Després anàrem a un planter específic, on hi tenia espècies interessantíssimes que ell havia comprat a moltes parts del món: des de la figuera de Miguel Hernández, fins a la de Fra Júniper Serra, qui assenyalà com a portador de la llavor fins a terres de Califòrnia, també les de La Sagrada Família, les del Txe Guevara, o les del mateix mont Calvari. Ell tot generós ens deixava tastar qualcuna i ens mostrava les diferents espècies de tot el món: d’Egipte, de Tailàndia, d’Israel, d’Iran, fins i tot les d’Ucraïna que aconseguí a Krimea i que ha de mostrar amb certa tristor i contradicció als turistes russos que vénen a visitar-lo. I no falta la figa diferent, més petita, i d’un gust deliciós, un fruit saborós que diria Carner, mentre els gabellins es passegen entre les figueres i poden observar les fulles més grosses, que donaren origen a la primera figuera i que servien per tapar les vergonyes d’Adam i Eva. Montserrat també ens parlà de les figueres fossilitzades partenocàrpiques i de les recents mostres trobades a coves menorquines de llavors dins estómacs d’esquelets fòssils, recentment. També ens comentà com es duu a terme el procés de pol·linització i com figues de les figueres bordes són mascles i la resta de figues són mascles i femelles. Ens parlà de la Ficus carica, figuera original i silvestre. I és que els ficus també són figueres!
Finalment, sense que la rotllada de visitants es rompés a l’entorn de l’especialista mentre buscaven una de les poques ombres que hi havia al voltant, ell no aturà l’anecdotari amb la complicitat de tothom; acte seguit passà a donar-nos vint minuts perquè poguéssim passejar-nos entre el figueral, alguns amb paners, altres amb els bastons per apropar les branques i fer un tast de figues, també n’hi havia que aprofitaren el temps per berenar d’un entrepà a l’ombra d’una figuera. També hi hagué temps per visitar l’hivernacle i escoltar alguna glosa més. Per acabar, tornàrem a la casa de la finca per fer-hi les últimes compres, on hi havia productes tan innovadors, com el vinagre, la mostassa i el vermut, tots fets de figa. L’amfitrió ens recordà que la finca tenia obert els dimarts, dijous i dissabtes fins a les tretze hores. Per últim, regressàrem als respectius pobles, uns amb cotxes particulars i la majoria amb autocar, amb la satisfacció d’haver fet una bona visita, fins i tot per a aquells que ja l’havien realitzada. Moltíssimes gràcies als organitzadors! Venir a son Mut és una bona manera d’acabar l’estiu, com també ho és aquesta glosa per acabar aquest article:
«Si voleu saber de figues,
anau-vos-en a Son Mut;
Montserrat guarda sa mena
d’aquest arbre tan antic.
De tot el món n’ha portades,
salvant sa nostra cultura;
Llucmajor en té s’orgull,
de veure tanta dolçura.»
Joan Cabalgante i Guasp
1LLABRÉS, Esperança: Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari. Edicions Documenta Balear. Col·lecció Arbre de Mar, Sèrie Cap Vermell/23. 2017.
