Torbe
La primera persona amb qui vaig formar equip per fer de relacions públiques a Xiroi va ser en Jan, un alemany ros amb un gran sentit de l’humor i més paciència que un sant. Jo en aquella època tenia el defecte d’arribar tard per tot, molt tard.
La cosa em venia de petit: les vegades que vaig haver d’esprintar per agafar el bus de l’escola!!! “Un dia te deixaré!”, em deia el conductor renyant-me.
Per evitar embussos, quan vaig començar a fer feina a informatius a TV3, no em va quedar més remei que arribar prest, entre mitja hora i una hora abans que la resta de reporters. Aquell costum em va permetre arribar als llocs dels fets abans que la competència en moments tan delicats com l’atemptat d’ETA a la Diagonal l’any 2000. Vam tenir les imatges abans que ningú!
Tretze anys abans, quan en Jan venia a cercar-me a ca nostra per anar a repartir tiquets, jo encara m’havia de dutxar. Ell s’asseia a esperar pacientment i escoltant música. En Jan era un sant. I jo devia tenir qualque trastorn neurològic dels que, segons els psicòlegs, expliquen la impuntualitat crònica.
En Jan, un bon jan amant dels ZZ Top i Billy Idol, entre d’altres.
En Jan només va estar un estiu i se’n va tornar a Alemanya amb la idea de muntar una empresa per fer anuncis que havien d’anar damunt taxis, tant de bo es fes milionari. El va substituir en Paco “Lumumba” amb qui també vaig treballar. I a aquest, al cap d’un parell d’estius, en Natxo Allende, un basc a qui no vaig conèixer fins al cap dels anys però que va deixar una emprenta enorme. Els que el vam conèixer no teníem ni idea que s’acabaria convertint en un fenomen mundial.
En Natxo, amb els ventalls eivissencs amb els que ballava a Xiroi després de repartir tiquets per Cala Rajada.
El Dj, Carlos Yáñez, i en Natxo, només bevien lacaos. Tots dos eren abstemis, però en Carlos, a més, també ho era de lligar amb estrangeres. En Natxo, en canvi, el feien tornar boig. Calcula que cada estiu s’allitava amb unes quaranta.
Però aquell nombre va anar minvant estiu rere estiu. En Natxo va notar un fenomen cada vegada més evident: les alemanyes només tenien ulls pels alemanys. En Natxo pensa que la culpa d’allò va ser l’arribada de la immigració turca a Alemanya. Les teutones s’estimaven molt més un ros d’ulls blaus que un desconegut d’ulls marrons i pel fosc que els recordava als turcs. També degué influir la Sida, la mort de Freddy Mercury i la por que va generar. Hi ha una tercera possibilitat i és que havien après que la majoria d’aquells joves locals, de relacions formals, no en cercaven, ans tot el contrari: l’objectiu era variar i no establir lligams duradors. Segurament va ser una combinació dels tres factors, una tempesta perfecta la que va acabar amb més de tres dècades d’una activitat sexual frenètica i, fins als anys seixanta i setanta, desconeguda a l’illa. Els llegendaris picadors estaven passant a la història.
El cas és que, per en Natxo, passar de quaranta anuals a vuit o nou, era una autèntica tragèdia. I allò només era el principi d’una debacle encara més profunda i que l’abocaria a una aventura empresarial que també faria història.
De Xiroi a la plaça dels Pins
Després de deixar la discoteca, en Natxo va aprofitar els seus dots artístics per fer caricatures als turistes a la plaça dels Pins. Allà es va guanyar la vida especialment bé quan, un estiu, un altre caricaturista argentí va deixar de venir a Cala Rajada.
Llavors va ser quan el vaig conèixer. Vam connectar i al cap de cinc minuts ja m’havia proposat fer de guionista pels seus còmics. Fer guions!? Jo només havia fet guions pel meu programa a Ràdio Experimental de Capdepera, “Plof Flops”, i sabia perfectament que eren molt xerecs. Llàstima no haver-ho intentat.
L’any 1994, en Natxo abandona definitivament la plaça dels pins i torna a Bilbao per intentar realitzar el seu somni: publicar còmics. Així neix La Comictiva, una revista de còmics on hi van colaborar personatges de la talla d’Àlex de la Iglesia o Santiago Segura.
Des de Bilbao, Allende va editar vint números de La Comictiva durant set anys.
Torbe ha aparegut a Torrente dos, tres, quatre i cinc.
El naixement de Torbe
Des que havia tornat a Bilbao, en Natxo va patir la frenada de l’hivern sexual etern. Va passar de la promiscuïtat natural d’aquells anys a Xiroi al zero més absolut. La seva metadona, el seu refugi, com el de tants joves, va ser el porno.
Quan va veure Boogie Nights (1997), la pel·lícula que explica la vida d’un productor de Los Angeles que tenia la casa sempre plena de dones, ho va veure clar: “Coño, eso es justo lo que yo quiero!”. Dones, fornici i fer-se milionari, quasi res. Havia de fer pel·lícules. I les actrius? Les primeres les va trobar a prostíbuls. En pocs anys, no li faria falta anar a cercar ningú.
L’any 2000 va convertir la metadona sexual que li donaven feta en la seva vida. Així, va crear un web, putalocura.com, on va començar a penjar les seves pel·lícules pornogràfiques. Va ser un dels primers, un pioner digital. Alguns fins i tot l’anomenen el “pare d’internet” a Espanya perquè va ser el primer a monetitzar continguts virals a la xarxa.
El seu web va explotar definitivament l’any 2005 quan va passar de 150.000 i 300.000 visites diàries d’arreu del planeta. També va descobrir que quan apareixia a programes de televisió de Tele 5, Antena 3 o participava en una polèmica, ràpidament s’enfilava al milió de visites. Això es traduia amb una facturació de milions.
Un dels programes on apareixia i on es va fer popular el seu “conejeo”, va ser “Sabías a lo que venías” presentat per Santiago Segura a La Sexta els diumenges a mitjanit. Aquest comptaria amb ell perquè fes un petit paper a totes les seqüeles de Torrente menys a la primera i la darrera. Els que l’heu vista segur que el recordeu quan li disparaven a una orella i ell feia el crit del porc.
En Natxo va fer el seu famós crit porcí amb Jesús Quintero abans que amb Santiago Segura.
El seu nom de batalla seria Torbe, pseudònim nascut quan tocava al grup musical Miles de Albañiles on es feia dir “Natxo Torbellino”. Més endavant, amb l’arribada dels xats d’internet als anys 90, va escurçar el nom perquè fos més pràctic d’escriure.
Torbe es va convertir en el Ron Jeremy ibèric, l’antítesi de Nacho Vidal. Amb panxeta i un penis petit pel què són els estàndards d’aquest gènere.
El padre Damián, un dels personatges de Torbe.
Un dels personatges del seu “pornofriqui” és un capellà amb dents postisses que sempre s’acaba aixecant la sotana perquè una actriu, sovint de països de l’est, li faci una fel·lació per acabar fornicant. Mentre dura l’escena, ell va posant veu de falset, com si fos l’actriu, per mantenir un diàleg imaginari totalment surrealista. El padre Damián té molt a veure amb els anys que en Natxo va passar de petit a un col·legi de l’OPUS, on tot el que tengués a veure amb la sexualitat era pecat. Tot era dolent, des de les dones a masturbar-se. A l’Obra, el tir, està clar, els va sortir per la culata.
És possible que aquesta caricatura irreverent tengués qualque cosa a veure amb les seves cinc estades a calabós i els sis mesos i mig que va passar a presó? Pel nombre de problemes amb la justícia que ha arribat a tenir en els darrers vint anys, hom podria pensar que sí.
“Putalocura”, com moltes altres webs porno, ven la virginitat o la joventut de les seves actrius com un actiu per captar l’atenció dels internautes que busquen aquest tipus de producte. En anglès s’etiqueta com “barely legal” (just legal). Es refereix a actors o actrius que es presenten com a nouvinguts a l’edat legal adulta.
Al llarg dels anys, Torbe ha tingut dues grans situacions en què s’ha enfrontat a la justícia.
1. Un va ser el 2008, on una noia, que li faltava poc per complir devuit anys, va anar-lo a veure amb el seu xicot i van acabar enganyant-lo per gravar un dels seus vídeos, dient-li que ella tenia devuit anys quan no era així. Al final, per culpa de la xicota, que va denunciar la situació a l’institut, van detenir Torbe i el van condemnar a un any de presó, que no va complir. L’ensurt es va quedar aquí.
2- El 2016 li va passar una cosa semblant amb una altra noia que també el va enganyar amb la seva edat i li va donar el DNI d’una amiga seva. A aquesta noia també li faltava un mes per fer-ne 18. Però es va ajuntar amb una altra noia que li va donar el DNI d’una amiga seva. Això unit a una altra noia que el va acusar d’haver-la segrestada (finalment es va poder demostrar que era fals) va derivar en una estada a presó de sis mesos i mig.
Tot i els problemes legals, Torbe continua produint porno i publicant molts vídeos a les xarxes. Alguns són polèmics perquè difonen la teoria que l’impacte de les malalties de transmissió sexual s’exageren per coartar la llibertat. També nega que l’impacte de la pornografia sobre els infants sigui tan nociva com difonen els científics a qui acusa d’estar pagats pels doblers de grups conservadors i religiosos que tenen com a objectiu prohibir la pornografia.
Més a prop dels seixanta que dels cinquanta, en Nacho també està més a prop de Torbe que d’aquell jove que va aterrar a Cala Rajada a finals dels vuitanta. De fet, tots els que vam viure Xiroi hem patit metamorfosis, alguns de més lleus i d’altres de més profundes. En Torbe avui s’ha convertit en el que somniava: un acabalat productor porno. Però la meva sensació, quan el veig a alguns dels seus vídeos és que està més enfadat que feliç, especialment amb tots aquells que l’han cancel·lat, amb els que voldrien que es limitàs l’accés als continguts pornogràfics i amb els que difonen el discurs dels científics que alerten de la creixent expansió de les ETS.
Ara el seu somni és fer una pel·lícula sobre els seus anys a Cala Rajada: “Mallorca 92”. Diu que la farà amb intel·ligència artificial. Serà una manera de tornar a la Cala Rajada de principis dels noranta, a Xiroi i l’arcàdia sexual, quan ens sobrava energia, col·lagen i testosterona.
En Natxo formava equip de relacions públiques amb Cony i l’any 1996 es passejaven per Cala Rajada amb aquest Mehari.
Miquel Piris.
Articles anteriors:
Xiroi Disco Pool (I) De fideu carbonitzat a relacions públiques
Xiroi Disco Pool (II) Gent de pas, històries de fons
Xiroi Disco Pool (II) Gent de pas, històries de fons
Xiroi Disco Pool IV: Retorn al futur
XIROI DISCO POOL (V) Tiquets, Dubois i sorpresa a Broadway
XIROI DISCO POOL (VI) Entrevista a fons amb DJ Toni Garriga
XIROI DISCO POOL VII: Els millors anys de la nostra vida
