En Wilfried té la mirada perduda a l’horitzó. L’aigua de Cala Agulla el banya per davall de la cintura a una temperatura deliciosa, tèbia, quasi amniòtica, de finals d’agost/Miquel Piris
“En Wilfried representa una espècie en extinció. Forma part d’aquella generació d’alemanys que varen incorporar Mallorca a la seva biografia”. Miquel Piris
Fer vuitanta anys és una fita, no en faré vuitanta més i, per això, ens vam reunir amb la família per a celebrar-ho. I com? Menjant, clar! / Jaume Fuster
per Miquel Llull.
Una de les coses que he anat aprenent aquests meus darrers anys alemanys, és el dol que va suposar per molts d’escriptors i artistes l’exili…
“No bastava tocar bé. Havies de saber llegir una sala. Havies de saber llegir la gent. Aquesta és la part invisible de l’ofici” / Miquel Piris
A Mallorca hi va haver centenars de músics que varen tenir una escola igual de dura que els Beatles./ per Miquel Piris
Les persones banyistes, altra cop, ens trobam desprotegides davant aquests fets./ MPuig
Amics, agafau sa pella pes mànec i posau el cor en la vostra relació amb els fogons.
Perdre un lloc on hem viscut és perdre un poquet d’un mateix. No per ser anunciada, va ser una mort menys dolorosa. Tots els
“Ja fa molts d’anys que ho patim mentre que els grans beneficiats s’han omplit i s’umplen les butxaques.” / per Miquel Estelrich Bestard